Totes les criatures ho fan de forma intuïtiva. Fins i tot, l'ésser humà també ho va fer durant molt de temps, però actualment, ho fa més condicionat per modes o necessitats, i no tant amb un criteri determinat.
Es dona a més un fet únic en el que mentre una part de la població pateix de patologies relacionades amb sobrealimentació, un altre part del planeta pateix patologies per manca d'aliments.
Per començar, hauríem de saber de què estem parlant quant parlem d'alimentació o nutrició. Són dos termes que sovint s'usant equivocadament com a sinònims, i és molt important entendre que no tenen pràcticament res en comú.
L'acció d'alimentar-se és la que be donada per el fet de menjar qualsevol cosa per no passar gana. Sigui el que sigui, tant se val. Si algú nomes menja pa, o nomes carn, o nomes peix o verdures, s'està alimentant. En moments de necessitat, i per no morir de inanició, s'ha arribat a menjar de tot. En algun cas la necessitat ha fet que es practiqués el canibalisme (recordem el cas de l'equip de futbol argentí que varen quedar colgats enmig dels Andes per un accident aeri), encara que en algunes cultures primitives aquesta sigui encara una pràctica habitual.
Les presses fan també que molta gent nomÈs amoïni d'alimentar-se per no passar gana de qualsevol manera. Pensem en totes les persones que van sovint a cadenes de menjar ràpid. S'estan alimentant, certament, però a quin preu?. Es va donar el cas d'un documental ("supersizeme") (http://www.youtube.com/watch?v=qUjVEjAzoOM) en que una persona es va oferir voluntària per a fer un experiment i veure les conseqüències de menjar nomes en cadenes de menjar ràpid, i aquestes van ser molt greus, fins el punt de posar en perill la vida de la persona que es va oferir a fer aquesta experiència.
Així doncs queda clar que el fet d'alimentar-se és nomes un acte voluntari que no requereix cap mena de plantejament previ i que l'únic objectiu que busca és satisfer una necessitat per no morir per inanició o per suplir altres mancances sovint afectives i que es poden manifestar també en malalties com obesitat, anorèxia o bulímia.
Peró ben diferent és quant el que volem es donar-li al nostre organisme aquells nutrients que necessiti per el seu correcta desenvolupament físic i mental. Aleshores estem parlant de nutrició. Que tal i com ho defineix el diccionari: proporcionar a un organisme vivent les substàncies que necessiti per el seu creixement i per a reparar les seves pèrdues.
Entenem com a nutrició també, no nomes donar-li al nostre organisme aquells nutrients que necessita (hidrats de carboni, proteïnes greixos, vitamines i minerals), si no també que aquests provinguin de fonts alimentàries de qualitat sense pesticides (insecticides, fungicides i herbicides) ni additius (conservants, colorants, saboritzants, es-pesants, antioxidants, texturitzants, potenciadors del sabor i edulcorants).
Pensem per un moment: imaginem una persona que sí, que està conscienciada a nodrir-se bé i escull els aliments segons les seves característiques i necessitats però no pensa en termes de qualitat alimentària. Les conseqüències d'aquesta decisió a mig i llarg termini es transformaran en: al.lèrgies, artritis, asmes, càncer,...("Mortalidad por municipios de càncer en España", Gonzalo López-Abente) i el que és pitjor, aquests canvis li provocaran canvis a nivell de seu codi genètic que passaran als seus fills i als fills dels seus fills ("Nuestra contaminación interna. Concentraciones de compuestos toxicos persistentes en la población española", Dr. Miquel Porta, doctor en Medicina i catedràtic de Salut Pública del Institut Municipal d'Investigació Mèdica i de la Universitat Autònoma de Barcelona).
La bona notícia és que si som conscients d'aquestes coses i fem canvis a temps, menjant aliments rics en nutrients i fent ús de plantes remeieres amb capacitat per expulsar allò que no ens convé i ajudar a la capacitat de regeneració del cos humà podem intentar evitar que els mals siguin majors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario