LES VITAMINES

El mot vitamina prové de les paraules "vita" més "amina".i va ser acunyat per un polac de nom Casimir Funk, al 1912

Les vitamines són elements essencials per el nostre organisme, o sigui, que l'organisme no les pot formar i les ha de ingerir a través de la dieta, a excepció de la vitamina D, que es forma gràcies al contacte de la pell amb el sol (d'aquest tema ja en parlarem en un altre article).

CLASSIFICACIÓ

Podem classificar les vitamines en dos grans grups de vitamines: les hidrosolubles i les liposolubles.

Les vitamines hidrosolubles són aquelles que es dissolen en aigua  són les del grup B i la C. Per tant, molt de compte quant bullim verdures, que són riques en vitamina C ja que si s'estàn massa estona, aquesta i els minerals passan a l'aigua.

Consells per evitar pèrdua de vitamines hidrosolubles

• Tallar la verdura en trossos grans
• No deixar en remull
• No afegir sal (fa que surtin les vitamines a l'exterior)
• Deixar bullir l'aigua primer.
• La cocció ideal és al vapor.

Les vitamines liposolubles són aquelles que es dissolen en greix i són l'A, D, E i la K. Es troben majoritàriament en carns, greixos i olis de primera pressió en fred.

NECESSITATS DE VITAMINES

En una dieta variada no hi hauría d'haver-hi cap mancança de vitamines. El més important és saber que fa que les necessitats de vitamines augmentin, i aquestes augmentan quan:

1. Fem una alimentació fonamentalment d'aliments refinats. S'han d'evitar els aliments processats.
2. Per un augment de ingesta de tòxics i medicació (aspirines, anticonceptius, antibiòtics, anticoagulants)
3. Augment de ingesta de estimulants (café, cola, te).
4. Patim d'estrés.
5. Fem esport de competició.
6. Ingerim diurètics i laxants.
7. Patim enfermetats autoinmunes (p.e artritis reumatoide) o infeccions.
8. Prenem massa el sol.
9. Estem sota contaminació ambiental.
10. Estem sota la influència de radiacions.
11. Ingerim olis recremat i brassejats.

FUNCIONS I FONTS DE LES VITAMINES

Vitamines liposolubles

Vitamina A

És  una vitamina molt antioxidant, o sigui, evita l'envelliment prematur

A més, és molt important per a gaudir d'una correcta visió i un bon creixement ossi

És un potent antioxidant que fa sinèrgia (es complementan) amb la vitamina E.

La trobem en:

Algues nori 

Pastanagues

Espinacs

Carbassa

Mango

Melò 

Peix Blau

Formatge curat

Ous

Vitamina D (cliqueu aquí)

Vitamina E

És coneguda també com "tocoferol", donada la seva relació amb el sistema reproductor, ja que és una vitamina de reconegut factor d'antiesterilitat.

A més, és molt important per el bon funcionament del sistema immunitari, del que varem parlar fa poc, és antiagragant plaquetari (evita que la sang es coaguli), és antiinflamatòria i produeix cèl.lules genitals, tant masculines com femenines.

Esperma intentant fecundar un òvul

Les fonts més riques en vitamina E són:

Oli de llavor de blat

Fruits secs

Cereals integrals

Els olis refinats NO TENEN vitamina E..

Per aprofitar al màxim el poder d'aquesta vitamina, s'ha d'ingerir entre menjades, ja que és necessari la participació de la vesícula biliar.

Vitamina K

És una vitamina necessària per evitar hemorràgies.

La podem trobar en:

Col

Espinacs

Nab

Cols de Brusel.les

Coliflor

Endivia

 

Alfalfa

Kiwi

Panses

Llegums

Vitamines hidrosolubles

És molt important destacar la seva importància com a elements desintoxicants hepàtics.

Vitamina C

Les seves funcions principals són:

• Millorar l'absorció del ferro dels nutrients..
• Desintoxicar el fetge.

Els aliments amb major quantitat de vitamina C, per ordre de quantitat de més gran a menys són:

Roser salvatge ("escaramujo"). Conté uns 2.000 mg/100 gr.

Acerola. Conté 1678 mg/100 gr.

Xile. Conté 243 mg/100 gr.

Pebrot vermell. Conté 190 mg./100 gr.

Groseller negre. Conté 181 mg/100 gr.

Brocolli. Conté 93,2 mg/100 gr.

Cols de Brusel.les. Contenen 85 mg./100 gr.

Cibulet o porradell. Conté 58.1 mg./100 gr.

Finalment, i en contra del que tothom es pensa tenim els cítrics (taronges i llimones).

Taronges, llimones i llimes. Contenen 53.2 mg./100 gr.

Vitamines del grup B

B1, B2, B3, B5 i B6

El seu dédicit afectarà al sistema cardiovascular i nerviòs.

Les podem trobar en:

Llavor de blat

Llevat de cervessa

 

Fruits secs.

Cereals integrals.

B6, B9, B12

Mai han de faltar en les embaraçades.

Es troben en:

Llevat de blat.

Fruits secs.

SALUT I SISTEMA IMMUNITARI: QUÈ ÉS?. COM FUNCIONA?, COM ENS AJUDEN ELS ALIMENTS I LES PLANTES?

Els Sistema Immunitari és imprescindible per a un correcta funcionament del cos humà i mantenir-lo sa. D'ell depén que ens poguem enfrontar a patologies tan banals com un refredat o d'altres més greus com el càncer.

Per eixemple, com a norma general, podem dir que si una persona te diversos refredats durant un any, és que el te francament débil.

Segons la visió de la Medicina Xinesa, un sistema inmunitari fort depén d'una funció pulmonar correcta. I ara que estem en plena tardor, temps de refredats i grips, és el moment d'enfortir ambdós. No és per casualitat doncs, que la Medicina Xinesa considera el pulmó l'òrgan relacionat amb la tardor, quelcom molt important com veurem més endavant.

PER A QUÈ SERVEIX?

És fonamental per a la prevenció i tractament de:

• Grips
• Refredats
• Càncer
• Afeccions autoinmunes (artritis reumatoidea, al.lèrgies).
• Virus (herpes, Eptein-Barr, hepatitis)
• Fongs (Càndida albicans)
• SIDA

COMPONENTS DEL SISTEMA IMMUNITARI

El sistema inmunitari és com un autèntic exèrcit de "soldats" anomenats leucòcits o "cèl.lules blanques" que s'encarregan de la defensa del nostre organisme. Aquests és troben repartits de la següent manera:

1. GANGLIS LIMFÀTICS (filtran la limfa o líquid que circula per tot l'organisme dins dels vasos linfàtics): aquests contenen Macròfags i Limfòcits B.

• Macròfegs: es troben també en el fetge i la mèdul.la. Es mengen o fagociten bacteris i detritus cel.lulars. Produeix interleucines . També ataquen les cèl.lules dels teixits trasplantats o "rebuig a l'injert".
• Limfòcits B (es formen a la melsa): produeixen anticossos en resposta a antígens.

Ganglis limfàtics

2. TIM: forma limfòcits T que produeixen:

• Limfòcits auxiliars (helpers): col.laboren amb altres leucòcits.
• Limfòcits supressors: inhibeixen les funcions leucocitàries.
• Limfòcits citotòxics: ataquen i destrueixen teixits estranys.

Tim

Funcions del Tim

3. MELSA: és l'òrgan limfàtic més gran. Produeix tota una sèrie de leucòcits:

• Neutròfils: s'encarregan de fagocitar.
• Eosinòfilas i basòfils: intervenen en reaccions al.lèrgiques.
• Limfocits B (vegeu l'apartat anterior de Ganglis Limfàtics).
  
• Monòcits: intervenen en reaccions al.lèrgiques.

 Melsa

4. AMÍGDALES: conjunt de nòduls limfàtics que es troben a la cavitat oral i la faríngea.

5. FETGE: junt amb la melsa formen les "fraccions de complement" que intervenen en la destrucció final de virus, bacteris, altres microorganismes, inmunocomplexes i cèl.lules canceroses.

COM TENIR-NE CURA?

Hi han diverses maneres de millorar i augmentar la capacitat del sistema immunitari que han estat estudiades i s'ha demostrat que funcionàven: tècniques respiratòries, plantes, aliments.....

Per començar, em vull referir a la importància de les emocions i el sistema immunitari. En aquest aspecte destaca un concepte força modern que es va anomenar psiconeuroimmunología (cliqueu aquí). Sota aquest nom, la medicina moderna ha volgut explicar la influència de les emocions i la capacitat d'un fort sistema immunitari.

Per un cantó, ja s'ha estudiat la relació del sistema nerviòs parasimpàtic i les àrees de formació de les defenses del nostre organisme (1). A més patologies com el càncer (2), l'estrés i el menjar (3), l'optimisme (4) o l'estat psicosocial (5) (6), han demostrat en recents estudis la seva importància per el correcta funcionament d'aquest sistema el que fa necessari el desenvolupament d'un marc de integració de recerca biopsicosocial (7) per mirar de fer front a aquestes situacions generadores de malaltia.

MEDICNA ORIENTAL I SISTEMA INMUNITARI

El pulmó, tal i com deiem, és l'element relacionat directament amb el bon funcionament del sistema immunitari. Segons la teoría de la medicina xinesa, el pulmó s'obre a l'exterior a través de la pell (si ens emboliquèssim amb plàstic tot el cos, encara que deixèssim el nas al descobert moririem d'asfixia). La pell és la primera barrera defensiva de l'organisme.

Representa l'element Metall. El seu sabor és el picant i el seu color el blanc.

Per tant, tots els aliments picants ens ajudaràn  a estimular en certa mesura el pulmó i per tant el sistema immunitari: ginjebre (arrel usada en cas de refredats), col (te una quantitat més important de vitamina C que els cítrics), l'all, d'efectes inmunoestimulants de sobre coneguts (8), o la mateixa humil ceba, de sabor picant també és un notable bulb d'efectes immunoestimulants (9).

Plantes de reconegut efecte immunoestimulant i de sabor picant són el timó (10) i l'orenga (11), amb especial tropisme o efecte sobre les infeccions del sistema respiratori.


Per un altre cantó, les plantes no només tenen efecte per a la seva ingestió, sino que, el fet d'estimular el sistema respiratori a través de l'Aromateràpia s'ha demostrat ja ser efectiva per a la regulació del sistema nerviós parasimpàtic (12).

Finalment, el fet de respirar de forma profunda i correcta, fa que s'estimuli el sistema nerviós parasimpàtic, que com ja hem dit, és el responsable de que tinguem un fort sistema immunitari. Una tècnica centenària i de demostrats efectes positius sobre el sistema immunitari és el Tai Txi Txuan (13).

SISTEMA INMUNITARI I SIDA

No voldria acabar aquest article sense afegir les paraules de Luc Montagnier, un dels investigadors a qui se le va reconèixer el descobriment del virus del VIH. Vegeu i escolteu les seves paraules en referència a la importància dels Sistema Immunitari i aquesta epidèmia del segle XX.

Entrevista a Luc Montagnier

Referències bibliogràfiques

(1) Dwight M. Nance and Susan Samueli Center for Integrative Medicine, University of California, Irvine, Orange, CA, USA. Virginia M. Sanders Department of Molecular Virology, Immunology & Medical Genetics, The Ohio State University Medical Center, Columbus, OH, USA. Autonomic Innervation and Regulation of the Immune System. Brain Behav Immun. 2007 August ; 21(6): 736–745.

(2) Guillermo N. Armaiz-Pena, Susan K. Lutgendorf4, Steve W. Cole, and Anil K. Sood. Neuroendocrine modulation of cancer progression. Brain Behav Immun. 2009 January ; 23(1): 10–15. doi:10.1016/j.bbi.2008.06.007.

(3) Janice K. Kiecolt-Glaser, Ph.D. Stress, Food, and Inflammation: Psychoneuroimmunology and
Nutrition at the Cutting Edge. Psychosom Med. 2010 May ; 72(4): 365–369. doi:10.1097/PSY.0b013e3181dbf489.

(4) Suzanne C. Segerstrom. Optimism and immunity: Do positive thoughts always lead to positive effects?. Brain Behav Immun. 2005 May ; 19(3): 195–200.

(5) Christopher L. Coe and Mark L. Laudenslager. Psychosocial influences on immunity, including effects on immune maturation and senescence. Brain Behav Immun. 2007 November ; 21(8): 1000–1008. doi:10.1016/j.bbi.2007.06.015

(6) Janice K. Kiecolt-Glaser. Psychoneuroimmunology Psychology's Gateway to the Biomedical Future. Perspect Psychol Sci. 2009 July 1; 4(4): 367–369. doi:10.1111/j.1745-6924.2009.01139.x.

(7) Ann Gill Taylor, Lisa E. Goehler, Daniel I. Galper, Kim E. Innes1, and Cheryl Bourguignon. Top-Down and Bottom-Up Mechanisms in Mind-Body Medicine: Development of an Integrative Framework for Psychophysiological Research. Explore (NY). 2010 January ; 6(1): 29. doi:10.1016/j.explore.2009.10.004.

(8) http://www.gaiaresearch.co.za/garlic.html#ScientificAbstracts

(9)  http://www.news.cornell.edu/chronicle/04/10.7.04/onions_cancer.html

(10) Sertel S, Eichhorn T, Plinkert PK, Efferth T Cytotoxicity of Thymus vulgaris Essential Oil Towards Human Oral Cavity Squamous Cell Carcinoma. Department of Pharmaceutical Biology, Institute of Pharmacy and Biochemistry, University of Mainz, Staudingerweg 5, 55128 Mainz, Germany. efferth@uni-mainz.de

(11) Chou TH, Ding HY, Lin RJ, Liang JY, Liang CH Inhibition of melanogenesis and oxidation by protocatechuic acid from Origanum vulgare (oregano). Department of Cosmetic Science and Institute of Cosmetic Science, Chia Nan University of Pharmacy and Science, Tainan 717, Taiwan, Republic of China.

(12) Kang-Ming Chang and Chuh-Wei Shen. Aromatherapy Benefits Autonomic Nervous System Regulation
for Elementary School Faculty in Taiwan. 1Department of Photonics and Communication Engineering, Asia University, Taichung 41354, Taiwan Graduate Institute of Clinical Medical Science, China Medical University, Taichung 40402, Taiwan Ming-Chien Elementary School of Nantou County, No. 220, Jhangnan Rd., Ming-Chien Township, Nantou County 55146, Taiwan. Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine Volume 2011, Article ID 946537, 7 pages

(13) Jo Lynne W. Robins, RN, ANP, PhD, Nancy L. McCain, RN, DSN, FAAN, D. Patricia Gray,
RN, PhD, R.K. Elswick Jr., PhD, Jeanne M. Walter, RN, MS, FAAMA, and Elizabeth
McDade, MFA, CRM.. Research on psiconeuroinmunology: tai chi as a stress managementapproach for individuals with HIV disease. Appl Nurs Res. 2006 february; 19 (1): 2-9.