Us adjunto un vídeo sobre una forma alternativa a cultivar que ja s'està duent a terme al Regene Unit.
Després de veure el vídeo, pensem que a Catalunya el 75% és bosc!!!!!!
A més, és una forma de cultivar absolutament holística.
Simplement PRECIÓS I GENIAL!!!!
http://www.ecologistasenaccion.org/article19629.html
miércoles, 20 de abril de 2011
SOBRE EL REPORTATGE PIG BUSSINES
Ahir vaig anar al CCCB per veure el reportatge i el posterior debat que es va generar i us passo a comentar el que crec que és més important a saber.
Hi havien:
Miren Etxerrazeta (Catedràtica emèrita d'Economía Aplicada-UAB i membre del Seminari d'economía Crítica TAIFA)
Lluís Vila (Veterinari i Enginyer Tècnic Agrícola especialista en ramadería ecològica)
Jordi Ventura (Ramader i Veterinari assesor d'explotacions porcines)
Lídia Senra (Representant del Sindicat Labrego Galego)
Ferran García (Veterinaris Sense Fronteres)
El debat va ser moderat per Gustavo Duch (Coordinador de la Revista Soberanía Alimentària, Biodiversidad y Culturas, www.soberaniaalimentaria.info)
Després del reportatge, va començar la taula rodona Miren Etxerrazeta donant la seva visió general de la situació, però per a mi, les dades més interessants varen ser les següents:
En Ferran García ens va comentar que, al vídeo, es parla d'una empresa que es diu Smithfield, i que aquí a Espanya es diu Campofrío. Per tant, allò que veieu al vídeo que fan a Smithfield, aquí ho fan els de Campofrío.
A més, va aportar les dades que el 50% de menjar agrícola importat es soja (evidentment tota trangènica) que serveix per alimentar porcs, vedells i gallines (i els seus corresponents ous). Escolteu el meu programa sobre soja i veureu les conseqüències, a més del fet de que sigui transgènic.
En Jordi Ventura va explicar que els antibiòtics estan prohibits per llei així com els promotors de creixement (substàncies per fer créixer l'animal més de presa).
De tota manera, Lluís Vila va contradir-lo explicant que s'havien fet proves en totes les granges convencionals i no convencionals (ecològiques) catalanes per veure si en alguna d'elles no s'havies utilitzat antibiòtics, i les úniques en les que no s'havien utilitzat eren en les ecològiques, que per cert, va explicar que a Catalunya només n'hi han set amb una mitjana de 15 truges per granja. Tenint en compte que, segons ens va explicar també, a Catalunya tenim 7.000.000 de porcs, feu els càlculs de comparativa ecològica i convencional vosaltres mateixos.
A més, aquests 7 mil.lions de porcs produeixen una quantitat de purins a Catalunya que omplirien 7.000 piscines olímpiques a l'any (i recordem que mengen soja transgènica, així que pensem amb la qualitat d'aquests purins també).
Així doncs, si som capaços de generar prou força entre tots els que estem convençuts d'una alimentació més sana i respectuosa amb el medi ambient, si les empreses veuen que hi ha mercat a nivell ecològic, tal i com ens deia en Lluís, poc a poc, les empreses convencionals faran al tomb cap a una alimentació més ecològica.
De fet, entre el públic es va comentar que al Regne Unit, ara és la gent que, majoritàriament, està reclamant una alimentació ecològica en el seu país.
La força la fa la societat civil. I una societat civil ben informada, és molt poderosa.
En aquest sentit, des de el públic i Miren Etxerrazeta van demanar que siguem més actius en la participació a nivell europeu ja que és des de Europa que es decideixen moltes coses que a nivell de salut agro-alimentària ens afectan i molt.
Hi havien:
Miren Etxerrazeta (Catedràtica emèrita d'Economía Aplicada-UAB i membre del Seminari d'economía Crítica TAIFA)
Lluís Vila (Veterinari i Enginyer Tècnic Agrícola especialista en ramadería ecològica)
Jordi Ventura (Ramader i Veterinari assesor d'explotacions porcines)
Lídia Senra (Representant del Sindicat Labrego Galego)
Ferran García (Veterinaris Sense Fronteres)
El debat va ser moderat per Gustavo Duch (Coordinador de la Revista Soberanía Alimentària, Biodiversidad y Culturas, www.soberaniaalimentaria.info)
Després del reportatge, va començar la taula rodona Miren Etxerrazeta donant la seva visió general de la situació, però per a mi, les dades més interessants varen ser les següents:
En Ferran García ens va comentar que, al vídeo, es parla d'una empresa que es diu Smithfield, i que aquí a Espanya es diu Campofrío. Per tant, allò que veieu al vídeo que fan a Smithfield, aquí ho fan els de Campofrío.
A més, va aportar les dades que el 50% de menjar agrícola importat es soja (evidentment tota trangènica) que serveix per alimentar porcs, vedells i gallines (i els seus corresponents ous). Escolteu el meu programa sobre soja i veureu les conseqüències, a més del fet de que sigui transgènic.
En Jordi Ventura va explicar que els antibiòtics estan prohibits per llei així com els promotors de creixement (substàncies per fer créixer l'animal més de presa).
De tota manera, Lluís Vila va contradir-lo explicant que s'havien fet proves en totes les granges convencionals i no convencionals (ecològiques) catalanes per veure si en alguna d'elles no s'havies utilitzat antibiòtics, i les úniques en les que no s'havien utilitzat eren en les ecològiques, que per cert, va explicar que a Catalunya només n'hi han set amb una mitjana de 15 truges per granja. Tenint en compte que, segons ens va explicar també, a Catalunya tenim 7.000.000 de porcs, feu els càlculs de comparativa ecològica i convencional vosaltres mateixos.
A més, aquests 7 mil.lions de porcs produeixen una quantitat de purins a Catalunya que omplirien 7.000 piscines olímpiques a l'any (i recordem que mengen soja transgènica, així que pensem amb la qualitat d'aquests purins també).
Així doncs, si som capaços de generar prou força entre tots els que estem convençuts d'una alimentació més sana i respectuosa amb el medi ambient, si les empreses veuen que hi ha mercat a nivell ecològic, tal i com ens deia en Lluís, poc a poc, les empreses convencionals faran al tomb cap a una alimentació més ecològica.
De fet, entre el públic es va comentar que al Regne Unit, ara és la gent que, majoritàriament, està reclamant una alimentació ecològica en el seu país.
La força la fa la societat civil. I una societat civil ben informada, és molt poderosa.
En aquest sentit, des de el públic i Miren Etxerrazeta van demanar que siguem més actius en la participació a nivell europeu ja que és des de Europa que es decideixen moltes coses que a nivell de salut agro-alimentària ens afectan i molt.
martes, 19 de abril de 2011
TRANSGÈNICS: FONT DE MALALTIA
Us adjunto un link a la pàgina som lo que sembrem en que ja presentan un article canadenc en que han pogut demostrar els efectes tóxics d'una alimentació transgènica.
http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=208
http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=208
martes, 12 de abril de 2011
LA DOCTORA OLGA CUEVAS A SINGULARS
Ahir dilluns, al canal 33, al programa Singulars de Jaume Barberà va aparèixer com a convidada la Dra. Olga Cuevas, experta en nutrició i salut i llicenciada en Ciències Químiques doctorada en bioquímica.
Us recomano que aneu a l'enllaç que teniu en aquest mateix blog d'aquest programa i us el mireu. Val realment la pena. A través d'una explicació molt didàctica, ens explica què i com hem de menjar,
Espero que us agradi.
Us recomano que aneu a l'enllaç que teniu en aquest mateix blog d'aquest programa i us el mireu. Val realment la pena. A través d'una explicació molt didàctica, ens explica què i com hem de menjar,
Espero que us agradi.
viernes, 8 de abril de 2011
OSTEOPOROSIS A RADIO RUBÍ EL 28 D'ABRIL...
Ahir, donat que no ens va quedar temps al programa, varem haver de posposar la xerrada sobre osteoporosis per la meva propera participació el 28 d'abril.
De tota manera, varem parlar de les retallades sanitàries i vaig fer esment de les possibilitats culinàries que ofereixen la soja fermentada en les seves varietats miso, tempeh i tamari.
Espero que us agradi.
De tota manera, varem parlar de les retallades sanitàries i vaig fer esment de les possibilitats culinàries que ofereixen la soja fermentada en les seves varietats miso, tempeh i tamari.
Espero que us agradi.
domingo, 3 de abril de 2011
CÀNCER, OSTEOPORORIS, VITAMINA D, CALCI I ALTRES MINERALS
Segons publica el dia 30 de març el Diario Médico, sembla que una carència de vitamina D podria estar relacionat amb l'augment del risc de desenvolupar càncer, en especial per els càncers de colon, mama i pròstata, a més dels d'ovari i pulmó, d'acord amb la reunió sobre vitamina D i càncer celebrada a la Fundación Areces de Madrid.
Els estudis de l'Unitat de Recerca Clínica del Centre Mèdic de l'Universitat de Boston indican que un mínim de 20 ng/ml de vitamina D asseguran una bona salut òsea, però per a la prevenció d'altres patologies seria necessari un mínim de 30 ng/ml.
Vitamina D
La vitamina D, també anomenada Ergocalciferol si es vitamina D2, o Colecalciferol si és D3, actua com una hormona, junt amb l'hormona paratiroidal i la calcitonina, regulant el metabolisme del calci (Ca) i el fòsfor (P).
Funcions
Abans es creia que aquesta hormona nomes ens ajudava a formar i mantenir els ossos i dents. però avui en dia se sap que aquesta corre per tot l'organisme en forma de calcitriol unint-se a receptors ossis, musculars, cerebrals, mamaris, prostàtics, pulmonars, del teixit adipós, del sistemes digestiu i del sistema immunològic, el que "contribueix (segons explica José Manuel Quesada, Cap de l'Unitat de Metabolisme Mineral de l'Hospital Reina Sofía de Córdoba) a produir substàncies com la catelicidina, un antibiótic natural que ens protegeix de le infeccions, per el que potencia la immunitat innata. Indueix una inhibició del creixement de les cèl.lules tumorals, regula l'expressió de les proteines favorables a la normalitat, i actua com antiangiogénic (evita la formació dels vasos que nodreixen el tumor cancerigen). Disminueix la secreció de renina i l'activitat vascular per el que redueix el risc de hipertensió. Augmenta la secreció i sensibilitat a la insulina i en conjunt disminueix el risc cardiovascular de la síndrome metabòlica i de infart de miocardi", segons ha publicat el diari Nortecastilla.en a la seva secció de "Vida y ocio".
Fonts de vitamina D
Aquests són 3 minerals fonamentals per a la correcta formació òssia i evitar la temuda osteoporosis en les dones.
Mentre aquestes tenen la menstruació, aquesta te un paper protector contra l'osteoporosi ja que l'activitat estrogènica evita destrucció d'os, però un cop es deixa de tenir la regla, disminueix l'activitat estrogèica i es pateix pèrdua òssia.
Això, junt a l'inactivat que es dona a partit de determinades edats, fan que l'òs perdi fortalesa, ja que un altre forma d'evitar pèrdua de calci ossi és l'activitat física.
Així doncs, EL MÉS IMPORTANT PER NO PERDRE CALCI, ES EVITAR EL SEDENTARISME. A més, ingerir calci també serà important, sempre i quan sapiguem d'on extreure'l.
Per començar, hem de dir que el Ca s'absorbeix sempre que hi hagi poca quantitat de P ja que aquest impedeix la seva absorció intestinal en forma de fosfat. Però hem de saber també que un organisme sa no patirà alteracions en els seus óssos, independentment de si la ingesta de Ca és prou elevada o no ja que el ronyó evitarà la seva excreció i el retindrà per ser reabsorbit per el intestí.
Així doncs, el MÉS IMPORTANT és evitar que l'organisme elimini massa Ca a través del ronyó. I, quins són els aliments que augmenten aquesta eliminació?
I que millora l'absorció del Ca?
Aliments rics en Ca i pobres en P
Alga hiziki
Alga wakame
Alga arame
Fulls de nab
Col risada
Ortigues
Dent de Lleó
Créixens
Brócolli
Altres recomanacions:
Els estudis de l'Unitat de Recerca Clínica del Centre Mèdic de l'Universitat de Boston indican que un mínim de 20 ng/ml de vitamina D asseguran una bona salut òsea, però per a la prevenció d'altres patologies seria necessari un mínim de 30 ng/ml.
Vitamina D
La vitamina D, també anomenada Ergocalciferol si es vitamina D2, o Colecalciferol si és D3, actua com una hormona, junt amb l'hormona paratiroidal i la calcitonina, regulant el metabolisme del calci (Ca) i el fòsfor (P).
Funcions
Abans es creia que aquesta hormona nomes ens ajudava a formar i mantenir els ossos i dents. però avui en dia se sap que aquesta corre per tot l'organisme en forma de calcitriol unint-se a receptors ossis, musculars, cerebrals, mamaris, prostàtics, pulmonars, del teixit adipós, del sistemes digestiu i del sistema immunològic, el que "contribueix (segons explica José Manuel Quesada, Cap de l'Unitat de Metabolisme Mineral de l'Hospital Reina Sofía de Córdoba) a produir substàncies com la catelicidina, un antibiótic natural que ens protegeix de le infeccions, per el que potencia la immunitat innata. Indueix una inhibició del creixement de les cèl.lules tumorals, regula l'expressió de les proteines favorables a la normalitat, i actua com antiangiogénic (evita la formació dels vasos que nodreixen el tumor cancerigen). Disminueix la secreció de renina i l'activitat vascular per el que redueix el risc de hipertensió. Augmenta la secreció i sensibilitat a la insulina i en conjunt disminueix el risc cardiovascular de la síndrome metabòlica i de infart de miocardi", segons ha publicat el diari Nortecastilla.en a la seva secció de "Vida y ocio".
Fonts de vitamina D
- La principal font prové del sol. Produeix vitamina D3 o Calciferol. Per mitjà de l'acció dels raigs ultraviolats sobre el teixit cel.lular subcutani, que col.laboran a fer que aquesta vitamina es pugui sintetitzar en la pell.
- El peix blau: els esquimals que no poden prendre el sol perquè no el tenen, adquireixen les seves dosis de vitamina D menjant greixos del peix, sobre tot del fetge. Aquesta es absorbida en forma de D2 o Ergosterol.
- Els bolets.
- La llet sencera i els seus greixos com ara la mantega, la crema i la nata també en posseeixen, però són pitjors els seus efectes secundaris, un d'ells l'acidificació de la sang i la pèrdua del calci ossi conseqüent a fi i efecte d'alcalinitzar la sang.
Calci (Ca), fòsfor (P) i magnesi (Mg)
Mentre aquestes tenen la menstruació, aquesta te un paper protector contra l'osteoporosi ja que l'activitat estrogènica evita destrucció d'os, però un cop es deixa de tenir la regla, disminueix l'activitat estrogèica i es pateix pèrdua òssia.
Això, junt a l'inactivat que es dona a partit de determinades edats, fan que l'òs perdi fortalesa, ja que un altre forma d'evitar pèrdua de calci ossi és l'activitat física.
Així doncs, EL MÉS IMPORTANT PER NO PERDRE CALCI, ES EVITAR EL SEDENTARISME. A més, ingerir calci també serà important, sempre i quan sapiguem d'on extreure'l.
Per començar, hem de dir que el Ca s'absorbeix sempre que hi hagi poca quantitat de P ja que aquest impedeix la seva absorció intestinal en forma de fosfat. Però hem de saber també que un organisme sa no patirà alteracions en els seus óssos, independentment de si la ingesta de Ca és prou elevada o no ja que el ronyó evitarà la seva excreció i el retindrà per ser reabsorbit per el intestí.
Així doncs, el MÉS IMPORTANT és evitar que l'organisme elimini massa Ca a través del ronyó. I, quins són els aliments que augmenten aquesta eliminació?
- El Sucre i els seus refinats (sucre blanc, pastes i pastissos molt ensucrats,..)
- Un excés de proteïnes: a més carn, més osteoporosis. La llet també conté un alt contingut de proteïna animal no absorbible per el nostre organisme que provoca eliminació de Ca.
- Evitar menjars molt salats i productes amb molt de sodi (Na).
- Els complements de ferro.
- Evitar oxalats (bledes, espinaques, remolatxa, fruits secs, té, cacau...)
I que millora l'absorció del Ca?
- Evitar antiàcids
- No prendre fibra dietètica en excés (salvat, goma guar...), ja que recordem que el calci s'absorbeix a nivell de budell prim i un excés de fibra eliminaría el Ca intestinal.
- Evitar additius com el E-442, E-450 I E-338 a E-343 que es troben als embotits, formatges fosos, patates fregides, cremes làcties, postres de fruita enllaunada i begudes carbòniques (el diòxid de carboni que contenen poden precipitar el Ca intestinal), melmelades, cacau i xocolates, ja que contenen molts fosfats.
- Ingerir greix de qualitat. Una bona idea es prendre oli d'oliva de primera premsada i l'oli de peix blau.
- Ingerir fulles verdes. Contenen molt de Mg, mineral molt important per a la fixació del Ca als ossos.
- Però si després de tot això que us explico, estem amoïnats per com ingerir Ca, hem de recordar primer que la millor absorció intestinal de Ca és la d'aquells aliments que tenen poca quantitat de fòsfor, o sigui, verdures i algues. A més, des de un punt de vista científic, ja s'ha demostrat que l'absorció de Ca vegetal és més bona que la de la llet en alguns casos com en la col.
Aliments rics en Ca i pobres en P
Alga hiziki
Alga wakame
Alga arame
Fulls de nab
Col risada
Ortigues
Dent de Lleó
Créixens
Brócolli
Altres recomanacions:
- Tractar alteracions hormonals.
- Tractar ronyons dèbils per millorar l'eliminació d'àcids metabòlics i la reabsorció de minerals.
- Evitar una sobreestimulació suprarenal per estrès o estimulants i l'abús de corticoides.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)