L'AIGUA: EFECTES DE L'AIGUA DE L'AIXETA,, DESTIL.ADA, EL SOL I LA MÚSICA SOBRE AZUKIS

"Prefereixo una petita certesa a una gran mentida"

Leonardo da Vinci

L'aigua. El 70% del planeta terra en conté. I els éssers humans adults també la contenen en aquesta proporció aroximadament (en els nens aquesta quantitat és més gran i a mesura que envellim aquesta quantitat és menor). Per tant, no hi ha dubte que aquesta és prou important.

L'aigua te diverses funcions, totes elles fonamentals per a la vida. Però no, no us parlaré d'això. Podeu trobar molta informació sobre aquest punt en infinitat de llibres o per internet (CLIQUEU AQUÍ). M'interessa més parlar-vos d'altres aspectes no tan comuns.

Un d'aquests aspectes és la possibilitat de que l'aigua sigui portadora de determinada informació com pot ser la de la música. Ben conegut és el treball de Masaru Emoto sobre els missatges de l'aigua.

Però amb la intenció de trobar respostes, vaig realitzar una petita experiència casolana, i la veritat que algunes coses em varen sorprendre força.

Vaig treballar sobre la hipòtesi que quant més informació tindria l'aigua, resultats més bons, i per això vaig agafar uns azukis (un tipus de llegum vermellós amb forma arronyonada) i els vaig repartir de tres en tres en 4 gots diferents.

Cadascun dels gots contenia:

1. Aigua de aixeta
2. Aigua destil·lada¹
3. Aigua destil·lada i solaritzada²
4. Aigua destil·lada, solaritzada i “activada” amb música de Mozart.³

La quantitat d'aigua va ser exactament la mateixa en tos els gots i els vaig col.locar en el mateix lloc i a la mateixa hora. I els vaig deixar 5 dies.

El desenvolupament va ser dispar i curiós. Malauradament, només vaig fer fotografies al final del procés i vosaltres decidiu si creurem o no (si no, ho podeu repetir vosaltres i comparar resultats).

En les primeres 24 hores, no va haver-hi cap reacció. Només vaig observar que els azukis s'inflaven.

A les 48 hores, el got que contenia l'aigua de l'aixeta, els azukis començaren a germinar.

No és fins les 72 hores que el got amb aigua destil·lada, solaritzada i amb música comença a germinar. Curiosament, el got amb només aigua destil·lada no havia germinat gens (i no arribar a germinar). El got amb aigua destil·lada i solaritzada només presentar una lleugera germinació.

Però el fet més sorprenent vindrà en el 4rt i 5é dia. És en aquest moment en que el got amb aigua destil·lada, solaritzada i amb música creix de forma més ràpida que la resta arribant a superar en llargària la de l'aigua de l'aixeta. A més, l'aigua de l'aixeta donar una coloració grisosa al germinat que no es dona pas en el germinat de got amb el “tractament” més complert.

 AIGUA DE L'AIXETA

 

 

 AIGUA DESTIL.LADA

 

 

 AIGUA DESTILADA SOLARITZADA

 

 

AIGUA DESTILADA, SOLARITZADA AMB MÚSICA CLÀSSICA (en aquest cas, 72'52'' de música de Wolfgang Amadeus Mozart)

CONCLUSIONS

Cal dir que aquestes conclusions són fruit de la meva recerca, i per tant, cal continuar estudiant aquests tipus d'efectes, però aquesta és la meva experiència:

1. L'aigua de l'aixeta sembla més activa en un primer moment, però els elements que conté fan que el germinat tingui un resultat final no tan “agradable” (observeu la coloració grisosa del germinat que ha crescut en aquest cas així com les restes que queden en el fons del destil·lador després de destil·lar l'aigua).
   
   

   

    Destil.lador d'aigua

   
   

   

    La col.loració groguenca del fons són les restes sòlides que quedan després de fer ús del destilador.

   
   
2. L'aigua nomes destil·lada no te cap mena d'activitat.
3. Posar l'aigua al sol en ampolla blava no sembla que tingui un efecte especial.
4. El fet de posar l'aigua en contacte de les vibracions de la música fa que les seves molècules s'activin amb una informació diferent. Peró més curiós encara és el fet que primer, aquesta aigua no te cap efecte, però quant comença a reaccionar, el desenvolupament és molt més ràpid amb un germinat de molt millor qualitat que l'aigua de l'aixeta.

A partir d'aquí,.......

i en el proper article

MÉS ADDITIUS!!!!!

Entrevista a Andreu Gavilán, president d'AFCA (Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius i Complements Alimentaris).

1Vaig usar aigua de l'aixeta destil·lada per mi mateix amb un destil·lador.

2Aigua destil·lada col·locada en ampolla de color blau i posada al sol Hi ha qui defensa que l'aigua en aquestes condicions es revitalitza.

3Vaig col·locar l'ampolla, un cop solaritzada al davant d'uns altaveus emetent durant 72 minuts música de Mozart.

ADDITIUS ALIMENTARIS: SEGUR QUE T'INTERESSA

ALBERT MONFERRER I BALLESTER. Veterinari clínic. Director tècnic de BDN Food Solutions.

“L'ADDITIU MÉS PERILLÒS ÉS LA SAL”

Què fa BDN Food Solutions?

És una consultoria, una assessoria. Ajudem a empreses del món alimentari, fabricants bàsicament, a fabricar, retocar o a fer millores de productes que ja tenen. A més, ens dediquem a tot allò que és formulació i procés o a fer receptes de cuina industrial, que és allò que surt en l'etiquetatge que diu “ingredients”.

Com arribeu a dedicar-vos a aquest camp?

Vaig començar fent de veterinari clínic, tenia la meva clínica veterinària de gossos, però per coses de la vida vaig entrar en contacte amb una empresa de productes congelats i em va interessar el món de la recepta industrial i vaig començar a fer productes nous, receptes i després un amic em va convidar a venir aquí a BDN i ara porto 19 anys en aquesta empresa.

Quina és la seva feina exactament?

La meva feina consisteix en desenvolupar idees per la creació o millora de nous productes alimentaris. O productes que necessiten la substitució d'alguns ingredients, per problemes d'al.lèrgia o simplement per millorar la textura els ajudem a trobar els més adequats.

“Els europeus tenim por de morir menjant”

Com a veterinari, que aporteu a l'empresa?

La meva formació com a veterinari no te cap relació amb el que faig ara, a part d'una assignatura de la carrera sobre higiene. He aprés després de preguntar, estudiar, llegir i provar molt. Per exemple, em deien: “aquesta proteïna emulsiona molt bé”, i ho provava, o “aquest additiu fa això”, i ho feia per veure si realment feia allò.

Com se sap que un additiu pot ser al.lergènic o no?

Jo provo les coses des de un punt de vista tecnològic. Ja hi han organismes oficials i institucions que s'encarreguen d'estudiar els perills d'aquests additius. Es fan un munt d'assajos abans de treure'ls al mercat.

Els aliments processats, quina seguretat tenim que no siguin perjudicials? Qui ho certifica?

Els aliments es processen amb ingredients i additius que han passat controls de seguretat e higiene. Bé, no tots, avui dia, per exemple, ·fibras de no ser qué”, o “semillas de no se cuantos” Aquests suposem que són sans. Però no passen cap control i els additius sí. Els processos que fem servir, són processos culinaris a l'engròs. Les institucions i autoritats sanitàries controlen additius o metalls pesants. Un salmó pot tenir moltes dioxines , o les tonyines te metalls pesats, te petits residus.. Però s'ha de valorar que pesa més, si el perill o els efectes saludables que proporciona, per exemple, la quantitat de metalls pesants o els efectes saludables dels àcids greixos omega 3 del peix blau.

Hi ha algun control posterior un cop surt al carrer?

No. Es fan els normals microbiològics de caducitats per evitar que s'espatllin. Es fan campanyes dels nivells de sulfits, metalls pesats, dioxines, etc. Mirar que els nivells màxims tolerables no se sobrepassin

Com podem saber que additius ara acceptats no seran perjudicials?

No se sap. La ciència avança i potser més endavant algun additiu o algun ingredient molt de moda es veurà que és nociu. De nou, s'han de valorar pros i contres. Tot és un perill a la vida.

L'additiu més perillós és la sal, i aquesta no te cap control. Està per tot arreu. Mengem els snacks ben saladets. No se'n fa cap estudi. Els restaurants ens la posen. Avui dia, si hagués de passar controls d'additius, estaria molt regulada i no ho està. Pots posar la que vulguis.

Quant temps s'espera abans de treure un additiu al carrer?

El protocol és llarg. Duran molt de temps. S'han de fer proves en diferents espècies animals en diferents vies per comprovar que no donin problemes mutagènics o de descendència per veure tendències.

I com a veterinari, què en penseu que per la millora de la nostre salut, haguem d'usar animals per aquestes proves?

Sobre el fet de fer proves en animals doncs també hi ha opinions. Com a
veterinari m'estimo molt els animals, però encara estableixo una diferència
entre animal i persona. No m'agrada que es faci patir innecessàriament als
animals i, de fet, la legislació ha evolucionat molt en temes de benestar
animal, producció animal, etc. Però segueixo preferint que s'assagin
productes en animals, sota un control ètic, que es provin directament en
persones. On acaba l'amor excessiu pels éssers vius? No fent assajos sobre
animals? No matant animals per menjar-nos-els? No matant mosques i mosquits?
No prenent antibiòtics en una infecció per a no matar bacteris? I els
vegetals? Potser tenen sentiments i no ho sabem ara però ho descobrirem
d'aquí una anys! Les mimoses es retrauen si les toques! Senyal que ho noten!

I pel que fa al temps, quant parlem de molt, a què ens referim?

La sucralosa, per exemple, un endolcidor molt potent, ha tardat 20 anys en ser permesa, i ara que està aprovada, la patent ha caducat i tothom pot fer-la servir, i el que la va desenvolupar i es va gastar molts diners per fer els seus estudis corresponents ja no en pot gaudir del seu descobriment.

“Cada cop som més nets. Ens hem passat massa d'higiene”

Què en pensa dels llistats d'additius que corren per Internet?

És molt fàcil repetir el que hi ha penjat. És fer un “corta i pega”. Pots penjar el que vulguis, i si agrada, s'escampa.

Per exemple, la tartracina consta com “a evitar”. Una cosa es que hi hagi una sensibilitat personal. Hi ha gent que no te capacitat de reaccionar correctament davant d'una agressió. Els industrials si poden ho faran sense al.lergènics. Una cosa es que sigui perillós per tothom o que algú sigui intolerant de forma individual. És com la intolerància a la llet. Hi ha qui pot ser intolerant a la lactosa o a les proteïnes de la llet.

Les llistes d'additius són vives, i molts dels additius que hi han en aquestes llistes publicades per internet, molts cops ja no existeixen, han estat modificats o retirats fa molt temps però encara continuen en aquestes llistes. Alguns potser van ser permessos durant un mes. I no tots s'acumulen en l'organisme.

Quina és la institució que controla els addtius?

A Europa és la EFSA (European Food Security Agency). Aquesta demana a institucions privades i públiques així com centres universitaris que els faci els estudis que creguin convenients.

Als EEUU aquesta feina és feta per la FDA (Food and Drugs Administratiton).

Podeu fer algunes recomanacions generals a la població pel que fa als aliments processats?

Alló que està en el mercat te tant perill com pujar a un cotxe. Les alertes alimentàries són les que més por fan. Els europeus tenim por de morir menjant. Podem anar a més de 120 en cotxe fins i tot amb una cervesseta de més, podem fer puenting, anar a països tropicals que ens pica un insecte i patir paludisme o dengue, però no ens volem morir menjant. I després mires les llistes i la primera causa de mort relacionada amb el menjar és la falta de menjar i després els infarts deguts a la hipertensió per excés de sal . Parlem de ingredients i no d'additius!. Potser m'en refío més dels additius que estan més controlats, que no els ingredients estranys, com ara la inulina, per posar un exemple,

Ens queixem dels càncers. Cada cop vivim més, estem exposats a moltes coses. Per exemple els mòbils i les radicacions. Però et parlen d'un additiu i aleshores si que hi fem cas. Pel que fa a les al.lèrgies, cada cop som més nets i el nostre sistema immunitari reacciona pitjor als elements estranys.. Les poliomelitis es donaven en nens de famílies de classe mitja i alta, en les pobres o en poblacions gitanes no. Potser ens hem passat massa amb la higiene.

Cada cop més ingerim com a ingredients coses com ara “fraccions de proteïna de qualsevol cosa nova”, “extracte de gamba”, “extracte de...”, Què són aquests “extractes”? Hi han un munt de molècules no controlades, però com que no són additius, no és obligatori el seu control. Igual estem concentrant altres coses. Sota aquest nom es colen un munt de coses. Algú ho hauria d'estudiar i ningú no ho fa.

Voleu afegir alguna cosa que creieu important sobre additius?

No hi ha res del tot bo o del tot dolent. Com deia Paracelso, tot depèn de la dosi. Per exemple, els nitrits són molt cancerígens i estan molt controlats, però te altres efectes. Per exemple, elimina els clostridium botulinum i en casos molt concrets i molt controlat es permet. O com a coadjuvant amb tractaments d'arterioesclerosi. O per salvar-nos la vida davant d'un infart, se'ns dona nitrits per ésser posats sota la llengua. Per tant, és tot molt dolent?, no. És tot tan bo?, tampoc.

...i ja estic preparant el proper article:

L'AIGUA: ESTÀ VIVA? ES POT REVITALITZAR?

No us perdeu l'experiència que he tingut sobre el tema......!!!!!