COM APROFITAR AL MÀXIM EL PODER DELS ALIMENTS????

Per fer un aprofitament correcta de tots els nutrients d'una dieta, és extremadament important aprofitar els coneixements que tenim sobre el sistema digestiu i les funcions que realitza: la digestió, l'absorció i l'eliminació del que mengem.

Per començar, cal dir que els sistema digestiu comença ja a la boca. És molt important tenir en compte que aquesta ja ens marcarà quina ha de ser la nostre dieta per la forma de les dents, tema que ja varem tractar en el primer article d'aquest blog (http://www.blogger.com/posts.g?blogID=6160438413674702271&searchType=ALL).

Fonamentalment, la funcío de l'aparell digestiu és el metabolisme i absorció de nutrients. Aquest està format per:

• Tracte gastrointestinal: boca, faringe, esòfag, estómac i budells.
• Órgans relacionats: glàndules salivals, fetge, vesícula biliar i pàncrees.

Digestió 

Consisteix en determinats processos mecànics i químics. Els mecànics són la trituració dels aliments i la barreja d'aquests en forma de massa amb els sucs digestius durant el seu trajecte pel tub digestiu. I els sucs digestius s'encarreguen del metabolisme del aliments, trencant els enllaços químics i convertitnt les molècules grans (proteïnes, greixos i hidrats de carboni) en molècules més petites (aminoàcids, àcids grassos i monosacàrids).El compostos actius dels sucs digestius són fonamentalment enzims (en el darrer número de www.etselquemenges.cat en parla de la importància dels enzims).

COM FUNCIONA EL PROCÈS DIGESTIU?

Tot plegat comença a la boca. Per anar bé, hem de mastegar molt bé els aliments per a prepara-los per a la seva digestió i aprofitar al màxim els seus nutrients. Hi a una dita que diu: "beu el mejar i mastega l'aigua".  I per a beure el mejar, és molt important barrejar-lo bé amb la saliva. Aquesta conté l'enzim amilasa salival, que converteix les molècules de midó (un tipus de sucre o hidrat de carboni, tipic de l'arròs. El midó és la part blanca de l'aigua d'arròs) en molècules de sucre més petites. I després, els aliments, en forma de bolus alimentici són transportats a través de l'esòfag fins l'estómac. A més, amb la masticació comencem a estimular altres funcions del sistema digestiu com ara el treball hepàtic o pancreàtic.

Els moviments de l'estómac que abans comentàvem, fan que es barregin els aliments amb l'àcid clorhídric i la pepsina, secrecions gàstriques fonamentals per a una bona digestió de proteïnes i absorció de minerals. Tant si hi ha un augment o un descens de la quantitat d'àcid clorhídric, la digestió proteïca es veu afectada en un sentit o altre (degrandant-se massa ràpidament en el cas d'un excés o tenint una degradació dificultosa si n'hi ha poc produint mala absorció i males digestions).

Els aliments, dins l'estómac, es converteixen en una massa semilíquida que s'anomena quim. Aquest procés pot durar entre quaranta-cinc minuts i quatre hores.

El quim necessita de dues a quatre hores per a recorrer els 6-7 metres de intestí prim. L'intestí prim està dividit en tres segments:

Duodé (prové del grec que significa "dotze dits", que és més o menys la mida d'aquest tros de intestí): és el primer. Fa uns 25-30 cm. En ell s'absorveixen fonamentalment els minerals.

Jejú: és el segment del mig i fa uns 2,5 m. S'absorveixen les vitamines hidrosolubles (grup B, i C), carbohidrats (glúcids) i proteïnes.

Ilí: és el tercer segment i té una longitud aproximada de 3,7 m. S'absorveixen les vitamines liposolubles (A,D, E i K), els greixos, el colesterol i les sals biliars (compostos secretats per la Vesícula Biliar per ajudar a la digestió).

L'intestí prim secreta també diverses substàncies digestives i protectores i rep les secrecions del pàncrees, el fetge i la vesícula biliar per a que cada part pugui complir les seves funcions..

Així doncs, ja us podeu imaginar les conseqüències de tenir problemes a nivell intestinal o les persones que els hi han de treure un tros, depenent del que sigui, hi hauràn nutrients que no podràn absorvir bé.

El pàncrees

El pàncrees produeix enzims que són necessaris per a la digestió i l'absorció dels aliments. Cada dia, el pàncrees aboca 1,7 litres, aproximadament, de suc pancreàtic a l'intestí prim. Aquests enzims són lipases, proteases i amilases.

Lipases: junt amb la bilis, actuen en la digestió dels greixos, per la qual cosa, la seva deficiència produeix mala absorció dels greixos i vitamines liposolubles.

Amilases: converteixen les molècules de midó en molècules més petites de sucre.

Proteases (tripsina, quimiotripsina i carboxipeptidasa): trenquen les molècules de proteïnes i les converteiexn en aminoàcids. La digestió incompletra de les proteïnes ocasiona problemes com ara l'al.lèrgies o formació de substàncies tòxiques produïdes durant la putrefacció, que és la destrucció del material proteic dels bacteris. Per tant, aquestes són també els responsables de mantenir el budell prim lliure de infeccions per paràsits (bacteris, llevats, protozous i helmints o cucs) o els responsables d'evitar les infeccions per candidiasi crònica de tracte gastrointestinal. Finalment, les proteases evitan la formació de coàguls de fibrina (això evita els accidents vasculars cerebrals o infarts de miocardi), danys tissulars durant la inflamació i el dipósit d'inmunocomplexos en els teixits de l'organisme.

El pàncrees es també l'encarregat de formar les hormones insulina i glucagó. L' insulina, és l'hormona encarregada de ser com la clau que permet que la glucosa entri dins de la cèl.lula per donar-li vida. Cap cèl.lula del cos humà pot funcionar sense oxígen i sense glucosa (menys les cèl.lules cancerígenes, que volen molta glucosa però gens d'oxígen).

I el glucagó és la que permet que la glucosa enmagatzemada dins del fetge en forma de glucògen es transformi en glucosa útil per les cèl.lules de l'organisme.

 

 

El Fetge i el sistema biliar

Com es pot veure, el fetge és un órgan format de dos lóbuls. 

El fetge és un òrgan de vital importància per el correcta fncionament de l'organisme.És l'òrgan més gran del cos humà. Sense fetge no podem viure.

Per un cantó, aquest s'encarrega de ser les "escombraries" del cos Per ell passa tota la sang i ell és l'encarregat de filtrar tot allò que ingerim o que ens introdueixen per la vena.

Té una funció d'emmagatzematge d'energía en forma de glucògen (glucosa o sucre "encapsulat" )que en cas necessari es pot usar com font energética suplementària.

És l'encarregat de fabricar la bilis, excreció molt important per a la correcta absorció dels greixos, olis i vitamines liposolubles. Aquesta s'aboca al budell prim i s'enmagatzema a la vesícula biliar. A més, la bilis s'encarrga de estovir la femta estimulant la incorporació d'aigua. Quant la quantitat de bilis és insuficient, la femta pot esdevenir dura i la seva progessió es fa difícil.

La bilis s'encarrega també de mantenir net de microorgansmes l'intestí prim. Per això, la vesícula biliar n'aboca 1 l. aproximadament. Està formada per sals biliars, colesterol y toxines liposolubles fonamentalment que són reabsorvides en un 99% per l'organisme a l'ili.

Podem ajudar al flux de bilis amb la ingesta d'aliments i plantes amargues com ara carxofes, endivies, card marià,. camamilla amarga, boldo, etc.

Un altre funció molt important també, és la de ser reconstructor de proteïnes: aquestes, com sabem, es degraden en el intestí prim gràcies a les proteases, que les degraden en aminoàcids, i després és el fetge el que las refà en les formes que l'organisme necessiti per formar tota mena de teixits (muscular, dérmic, sanguini....).

El colon

Fa 1,7 m de llarg i la seva funció principal és l'absorció d'aigua, d'electròlits o sals, i en quantitats petites, d'lguns productes finals de la digestió.

En el intestí gruixut es troben importants bacteris per el correcta funconament del cos humà, ja que d'ells depenen la formació de substàncies vitals per el correcta funcionament de l'organisme. Per això, en el intestí prim s'emmagatzeman productes residuals temporalment per a que aquests bacteris es puguin desenvolupar.

Per a una bona funcionalitat del colon és importantíssim el que megem. D'aquí ve la recomanació tant estesa de menjar fibra (fruita, verdura, cereals integrals, llegums, fruites seques i llavors).. Hauríem d'anar de ventre un cop cada 12-14 hores per anar bé. Quant més temps la femta es mantingui a dins el colon, major nombre de toxines es reabsorviran al torrent sanguini.

En general, doncs, les aventatges d'una dieta rica en fibre serien:

• Augmentar la freqüència  i la quantitat de les deposicions.
• Reduir el temps de trànsit intestinal (període de temps desde que l'aliment és ingerit fins que és excretat per la femta).
• Disminuir l'absorció de les toxines a partir de la femta.
• Sembla que és un factor de prevenció de diverses malaties que afecten el colon com pot ser el restrenyiment, el càncer, la diverticulitis, les hemorroides o la síndrome de colon irritable.

IMPORTÀNCIA DEL SISTEMA NERVIÓS EN EL SISTEMA DIGESTIU

Per a que totes les funcion esmentades fins ara es puguin desenvolupar de forma normal és molt important estimular la part del sistema nerviós que s'encarrega d'això.

El Sistema Nerviòs es divideix en dos parts; en una part més física, que és el Sistema Nerviòs Cetnral i en aquest es troba l'encèfal i la medula.

I una part del sistema nerviòs que és la que serveix per relacionar-nos amb l'exterior que anomenem Sistema Nerviòs Periféric que conforme el Sistema Nerviòs Somàtic que conté les fibres nervioses sensitives dels òrgans i teixits al cervell i la medula espinal i les fibres nervioses motores que duen les senyals del cervell o la medula espinal als òrgans i teixits.. I dins del Sistema Nerviòs Perifèric també tenim el Sistema Nerviòs Autònom, encarregat de les funcions de la musculatura que no és voluntària como la dels músculs dels bronquis o els de la musculatura del sistema digestiu. I aquest el formen el Sistema Nerviòs Simpàtic i el Sistema Nerviòs Parasimpàtic.I al no ser voluntaris, s'estimulen "sols".

FUNCIONS DEL SISTEMA NERVIÒS SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC

El Sistema Nerviòs Simpàtic i Parasimpàtic són com el Yin i el Yang, necessaris i complementaris. En linees generals, el Sistema Nerviòs Simpàtic és un activador de les funcions corporals de l'organisme. Ens prepara per a les situacions d'emergència i l'estimula l'exercici, la por, la vergonya i la ira.. El conjunt de les seves respostes s'anomenen "respostes de fugida o lluita". i el Parasimpàtic el contrari, és el que s'encarrega de relaxar-nos. És el que activem quant descansem, meditem o el que s'activa després de fer exercici.

Funcions del Sistema Nerviòs Simpàtic

• Dilatació de les pupiles.
• Augmenta la freqüència cardíaca, la força de contracció i la pressió arterial.
• Constricció dels vasos sanguínis d'òrgans no essencials  com la pell i les vísceras.
• Dilatació dels vasos sanguínis deos òrgans que participan en l'exercici o en la lluita contra un perill: múscul esquelétic, múscul cardiac, fetge, teixit adipós. Per tant també augment de la temperatura.
• Respiració accelerada i profunda i dilatació bronquiolar per a permitir un fluxe d' entrada i sortida d' aire en els pulmons més ràpid.
• Elevació del nivell de glucosa en sang a mesura que el fetge transforma el glucògen en glucosa.
•  Estimulació de la medula de les glàndules suprarrenals per a que alliberi adrenalina i noradrenalina.
• Inhibició dels processos que no són essencials per a afrontar la situació d'estrés, per eixemple moviments musculars del tracte gastrointestinal i les secrecions digestives s'enlenteixen o s'interrompen.

Funcions del Sistema Nerviòs Parasimpàtic

• Conservar i recuperar l'energía en els moments de descans i recuperació.
• Salivació
• Llagrimeig
• Controla la micció i la defecació
• Disminueix la freqüència cardíaca.
• Tanca les vies respiratòries no necessàries durant el descans.
• Està relacionat amb la digestió i l'absorció de l'aliment i l'eliminació de productes de desfeta.A més relaxació, millor absorció dels aliments.

Per tant, com a conclusió, hem de dir que per poder tenir una bona digestió, absorció i eliminació dels nutrients, és de capital importància mantenir el sistema nerviòs en estat de màxima relaxació, sobretot quant estiguem ingerint aliments i després d'haver-los ingerit.

EL SEXE ÉS BO. SÍÍÍÍÍI!!!!!!!!!!!!!!!!! O NO.........

Fins i tot per reduir plaguicides en els cultius de pomes i prèssecs.

Així ho explica en un article publicat ahir dilluns a La Vanguàrdia el seu autor, Antonio Cerrillo, que "el 51% de les fruites i verdures fresques tenen residus químics, i el 2'4% rebasa el límit legal".

És per això que, segons continúa explicant l'article, l'UE imposa dures restriccions per l'ús de plaguicides químics degut el gran impacte que tenen sobre la salut i el medi ambient donat que el plaguicides s'acumulen en l'organisme humà on poden ser perillossos.

Així, una de les alternatives proposades és usar tècniques de confusió sexual entre insectes per a impedir la trobada de mascles i femelles, el que impossibilita la seva reproducció i la prevenció de plagues. Per aconseguir això s'usan difussors de feromones, l'olor de les hormones de la femella amb el que els mascles són enganyats amb pistes falses o atrapats massivament en trampes.

És important també destacar l'afirmació d'en Gustau Duch, expert en seguretat alimentària que assegura en aquest article que "en la  mesura en que l'agricultura industrial y els monocultius creixen, augmenta l'ús global de plaguicides".

Per aixó, no em cansaré de defensar una agricultura més ecològica.

A més, us convido a que veieu en aquest blog mateix el reportatge  "Una granja para el futuro", en que es defensa una agricultura que usa els boscos com a terreny de cultiu (i aqu´a Catalunya de bosc no ens en manca). En aquest sentit, us recomano el programa "En clau de vi" en que s'entrevista a René Barbier i mireu com fa el seu raïm (http://www.tv3.cat/videos/3751390)..

FRUITS SECS: QUE NO ENGREIXEN, CARAI!!!!

"Són l'espurna de la vida, són un aliment viu i perfecte i contenen tots elements necessaris per a donar-nos vitalitat"

Paul Pitchford (del llibre "Sanando con alimentos integrales")

Els fruits secs són llavors o fruits de diversos vegetals com ara les ametlles, les avellanes, els cacauets les nous, els pinyons, els festucs...



La seva composició nutricional, en general, és la següent:

Proteïnes: 20-25%
Greixos: 40-50% (del tipus insaturat i majoritàriament omega 6)
Hidrats de carboni: 10-20%
Minerals: magnesi (mg), calç (Ca), ferro (Fe) i Zinc (Zn).

Un dels problemes més habituals, és que poden ser de difícil digestió però això es sol.luciona amb el seu torrat i lleuger salat, a més de procurar mastegar-los molt bé.



Propietats

• Són la millor font de vitamina E (1), per la qual cosa posseeixen una gran activitat com a protectora del sistema nerviós a més d'ésser un potent antioxidant (2) immunoestimulant (augmenta les defenses de l'organisme enfront de tot tipus de malalties).

• Disminueix els nivells de colesterol en sang (escolteu el programa dedicat al colesterol http://www.ajrubi.cat/radiorubi/radiotv/salt.php?codi=2007 ).

• Disminueix el pes corporal (L'Únic fruit sec que sembla que engreixa és l'oli de cacauet. (3).

• Són molt recomanables per a persones primes, seques i nervioses ja que ajuden a assentar.

Característiques d'alguns fruits secs en particular

• Llavors de sèsam: augmenta el Ca (sobretot el negre), Fe i Mg.

• Llavors de carbassa: tenen una gran quantitat de Zn, el que fa que siguin un gran regulador hormonal. En els homes de mitjana edat són especialment interessants ja que disminueixen la inflamació de la próstata essent un protector de càncer de la mateixa.

• Llavors de girasol: són les famoses pipes. Posseeixen gran quantitat de vitamina E i d'àcids greixos omega 6. És molt important tenir en compte que les pipes de bossa salades tenen el problema de tenir gran quantitat de sal, amb el perill que això suposa. Una millor opció són les que en diuen "aiguasal".

• Llavors d'ametlles: poseeiexen gran quantitat de Ca, vitamina E i ajudan a fluïdificar les mucositats pulmonars (les blanques crues).

• Nous: són especialment interessants ja que diversos estudis han demostrat la seva capacitat única de flexibilitzar les artèries en cas d'arteriosclerosi a més de prevenir tota mena de patología cardiovascular (4).

PER QUÈ NO ENGREIXEN ELS FRUITS SECS????

Són ja molts els estudis que així ho demostren, però em baso amb el interessantíssim treball que va realitzar Patricia Casas Agustennch com a tesina final de carrera per a l'Universitat Rovira i Virgili de Tarragona l'any 2010. En aquesa tesina es destaquen diversos punts com ara:

1. Els fruits secs poden tenir un efecte saciant, de tal manera que disminueix la gana i la necessitat de consumir altres aliments. A mes, són d'elevada densitat, contenen gran quantitat de fibra i proteïnes i poseeiexen un baix índex glucémic (l'índex glucémic és la capacitat d'un aliment d'augmentar els nivells de sucre en sang de forma ràpida, fent que augmenti la quantitat de insulina en sang, el que fa que el sucre s'introdueixi a les cèl.lules en forma de greix, i els fruits secs fan que no hi hagi molta quantitat de sucre en sang, més aviat el disminueixen) Per un altre cantó, el fet de que hi hagin gran quantitat de lípids en el budell prim provoca un increment de la secreció de diverses hormones, així com la colescitoquinina, un pèptid similar al glucagó tipus I (5), que s'associen a una major sensació de sacietat.

2. Sembla que l'absorció dels fruits secs és incomplerta, per la qual cosa, les femtes són riques del seu contingut greixós, per la qual cosa, la major part de greixos no s'ingereixen. A més, sembla clar també que el fet de menjar fruits secs obligui a la persona que en menja a ingerir major quanttat d'aport energétic (sobretot en forma de hidrats de carboni també anomenats sucres) per a mantenir estable el pes corporal.

3. El consum de greix insaturat produeix una major termogènesi (formació de calor) induïda per la dieta, una major oxidació dels greixos i una menor acumulació de greix corporal que el greix saturat (aquell que prové de les carns). Per el que sembla, podria regular el gen encarregat del consum d'oxigen total fent que aquest augmenti produint una major pèrdua de pes.

Per tots aquests motius us animo a que mengeu força fruits secs, però amb moderació, ja que poen ser indigestos, tal i com us deia. I a poder ser de casa nostre!!!

I el proper dijous 27 parlarem d'això a Radio Rubí en el meu espai "Bienestar Oriental & Otras hierbas", dins el programa d'Anna Riera "Déjame contarte".

(1) La vitamina E és una viamina liposoluble (que es troba dins els greixos) també coneguda com a tocoferol. Te funcions molt importants com ara ésser un factor d'antiesterilitat, necessari per el correcte funcionament del sistema nmune, és antiagregant plaquetari (evita que la sang es coaguli) i és antiinflamatòria. A més, i molt interessant en els casos de homes i dones que presentant esterilitat, te la capacitat de produir cèl.lules genitals tant masculines (esperma) com femenines (óvuls). Afegir que la millor font vegetal de vitamina E és l'oli de llavor de blat.

(2) El fet de respirar fa que el cos s'oxigeni i produeixi oxidacions internes al cos, al que fa que el cos es degradi més de pressa (pensa en el ferro en contacte amb l'aire què li passa). Un aliment antioxidant és aquell que evita que L'oxigen respirat ens cremi massa.

(3) Coelho SB, de Sales RL, Iyer SS, et al. Effects of peanut oil load on
energy expenditure, body composition, lipid profile, and appetite in
lean and overweight adults. Nutrition. 2006;22:585–592.

(4) Good, David MD, Lavie, Carl J MD, Ventura, Héctor O. MD. Dietary intake of nuts and cardiovascular prognosis. The Oschner Journal 9:32-36, 2009.

(5) El glucagó és una hormona formada al pàncreas que te la capacitat de transformar el sucre guardat en el fetge en sucre útil que va al torret sanguini. Al passar aquest sucre al torrent sanguini, la persona te sensació de sacietat i li disminueix la gana.

ÀCIDS GREIXOS OMEGA 3

Ahir dijous 13 d'octubre varem tocar el tema dels àids greixos Omega 3 i la seva importància en la dieta.

Espero que us agradi!!!!!!

ALIMENTACIÓ I NENS

Ela passat 6 d'octubre varem parlar de l'alimentació dels nens a l'escola en la secció Bienestar Oriental & Otras Hierbas al programa Déjame contarte con Ana Riera de Radio Rubí.

Vegeu el link al cantó dret de la pantalla.