COM APROFITAR AL MÀXIM EL PODER DELS ALIMENTS????

Per fer un aprofitament correcta de tots els nutrients d'una dieta, és extremadament important aprofitar els coneixements que tenim sobre el sistema digestiu i les funcions que realitza: la digestió, l'absorció i l'eliminació del que mengem.

Per començar, cal dir que els sistema digestiu comença ja a la boca. És molt important tenir en compte que aquesta ja ens marcarà quina ha de ser la nostre dieta per la forma de les dents, tema que ja varem tractar en el primer article d'aquest blog (http://www.blogger.com/posts.g?blogID=6160438413674702271&searchType=ALL).

Fonamentalment, la funcío de l'aparell digestiu és el metabolisme i absorció de nutrients. Aquest està format per:

• Tracte gastrointestinal: boca, faringe, esòfag, estómac i budells.
• Órgans relacionats: glàndules salivals, fetge, vesícula biliar i pàncrees.

Digestió 

Consisteix en determinats processos mecànics i químics. Els mecànics són la trituració dels aliments i la barreja d'aquests en forma de massa amb els sucs digestius durant el seu trajecte pel tub digestiu. I els sucs digestius s'encarreguen del metabolisme del aliments, trencant els enllaços químics i convertitnt les molècules grans (proteïnes, greixos i hidrats de carboni) en molècules més petites (aminoàcids, àcids grassos i monosacàrids).El compostos actius dels sucs digestius són fonamentalment enzims (en el darrer número de www.etselquemenges.cat en parla de la importància dels enzims).

COM FUNCIONA EL PROCÈS DIGESTIU?

Tot plegat comença a la boca. Per anar bé, hem de mastegar molt bé els aliments per a prepara-los per a la seva digestió i aprofitar al màxim els seus nutrients. Hi a una dita que diu: "beu el mejar i mastega l'aigua".  I per a beure el mejar, és molt important barrejar-lo bé amb la saliva. Aquesta conté l'enzim amilasa salival, que converteix les molècules de midó (un tipus de sucre o hidrat de carboni, tipic de l'arròs. El midó és la part blanca de l'aigua d'arròs) en molècules de sucre més petites. I després, els aliments, en forma de bolus alimentici són transportats a través de l'esòfag fins l'estómac. A més, amb la masticació comencem a estimular altres funcions del sistema digestiu com ara el treball hepàtic o pancreàtic.

Els moviments de l'estómac que abans comentàvem, fan que es barregin els aliments amb l'àcid clorhídric i la pepsina, secrecions gàstriques fonamentals per a una bona digestió de proteïnes i absorció de minerals. Tant si hi ha un augment o un descens de la quantitat d'àcid clorhídric, la digestió proteïca es veu afectada en un sentit o altre (degrandant-se massa ràpidament en el cas d'un excés o tenint una degradació dificultosa si n'hi ha poc produint mala absorció i males digestions).

Els aliments, dins l'estómac, es converteixen en una massa semilíquida que s'anomena quim. Aquest procés pot durar entre quaranta-cinc minuts i quatre hores.

El quim necessita de dues a quatre hores per a recorrer els 6-7 metres de intestí prim. L'intestí prim està dividit en tres segments:

Duodé (prové del grec que significa "dotze dits", que és més o menys la mida d'aquest tros de intestí): és el primer. Fa uns 25-30 cm. En ell s'absorveixen fonamentalment els minerals.

Jejú: és el segment del mig i fa uns 2,5 m. S'absorveixen les vitamines hidrosolubles (grup B, i C), carbohidrats (glúcids) i proteïnes.

Ilí: és el tercer segment i té una longitud aproximada de 3,7 m. S'absorveixen les vitamines liposolubles (A,D, E i K), els greixos, el colesterol i les sals biliars (compostos secretats per la Vesícula Biliar per ajudar a la digestió).

L'intestí prim secreta també diverses substàncies digestives i protectores i rep les secrecions del pàncrees, el fetge i la vesícula biliar per a que cada part pugui complir les seves funcions..

Així doncs, ja us podeu imaginar les conseqüències de tenir problemes a nivell intestinal o les persones que els hi han de treure un tros, depenent del que sigui, hi hauràn nutrients que no podràn absorvir bé.

El pàncrees

El pàncrees produeix enzims que són necessaris per a la digestió i l'absorció dels aliments. Cada dia, el pàncrees aboca 1,7 litres, aproximadament, de suc pancreàtic a l'intestí prim. Aquests enzims són lipases, proteases i amilases.

Lipases: junt amb la bilis, actuen en la digestió dels greixos, per la qual cosa, la seva deficiència produeix mala absorció dels greixos i vitamines liposolubles.

Amilases: converteixen les molècules de midó en molècules més petites de sucre.

Proteases (tripsina, quimiotripsina i carboxipeptidasa): trenquen les molècules de proteïnes i les converteiexn en aminoàcids. La digestió incompletra de les proteïnes ocasiona problemes com ara l'al.lèrgies o formació de substàncies tòxiques produïdes durant la putrefacció, que és la destrucció del material proteic dels bacteris. Per tant, aquestes són també els responsables de mantenir el budell prim lliure de infeccions per paràsits (bacteris, llevats, protozous i helmints o cucs) o els responsables d'evitar les infeccions per candidiasi crònica de tracte gastrointestinal. Finalment, les proteases evitan la formació de coàguls de fibrina (això evita els accidents vasculars cerebrals o infarts de miocardi), danys tissulars durant la inflamació i el dipósit d'inmunocomplexos en els teixits de l'organisme.

El pàncrees es també l'encarregat de formar les hormones insulina i glucagó. L' insulina, és l'hormona encarregada de ser com la clau que permet que la glucosa entri dins de la cèl.lula per donar-li vida. Cap cèl.lula del cos humà pot funcionar sense oxígen i sense glucosa (menys les cèl.lules cancerígenes, que volen molta glucosa però gens d'oxígen).

I el glucagó és la que permet que la glucosa enmagatzemada dins del fetge en forma de glucògen es transformi en glucosa útil per les cèl.lules de l'organisme.

 

 

El Fetge i el sistema biliar

Com es pot veure, el fetge és un órgan format de dos lóbuls. 

El fetge és un òrgan de vital importància per el correcta fncionament de l'organisme.És l'òrgan més gran del cos humà. Sense fetge no podem viure.

Per un cantó, aquest s'encarrega de ser les "escombraries" del cos Per ell passa tota la sang i ell és l'encarregat de filtrar tot allò que ingerim o que ens introdueixen per la vena.

Té una funció d'emmagatzematge d'energía en forma de glucògen (glucosa o sucre "encapsulat" )que en cas necessari es pot usar com font energética suplementària.

És l'encarregat de fabricar la bilis, excreció molt important per a la correcta absorció dels greixos, olis i vitamines liposolubles. Aquesta s'aboca al budell prim i s'enmagatzema a la vesícula biliar. A més, la bilis s'encarrga de estovir la femta estimulant la incorporació d'aigua. Quant la quantitat de bilis és insuficient, la femta pot esdevenir dura i la seva progessió es fa difícil.

La bilis s'encarrega també de mantenir net de microorgansmes l'intestí prim. Per això, la vesícula biliar n'aboca 1 l. aproximadament. Està formada per sals biliars, colesterol y toxines liposolubles fonamentalment que són reabsorvides en un 99% per l'organisme a l'ili.

Podem ajudar al flux de bilis amb la ingesta d'aliments i plantes amargues com ara carxofes, endivies, card marià,. camamilla amarga, boldo, etc.

Un altre funció molt important també, és la de ser reconstructor de proteïnes: aquestes, com sabem, es degraden en el intestí prim gràcies a les proteases, que les degraden en aminoàcids, i després és el fetge el que las refà en les formes que l'organisme necessiti per formar tota mena de teixits (muscular, dérmic, sanguini....).

El colon

Fa 1,7 m de llarg i la seva funció principal és l'absorció d'aigua, d'electròlits o sals, i en quantitats petites, d'lguns productes finals de la digestió.

En el intestí gruixut es troben importants bacteris per el correcta funconament del cos humà, ja que d'ells depenen la formació de substàncies vitals per el correcta funcionament de l'organisme. Per això, en el intestí prim s'emmagatzeman productes residuals temporalment per a que aquests bacteris es puguin desenvolupar.

Per a una bona funcionalitat del colon és importantíssim el que megem. D'aquí ve la recomanació tant estesa de menjar fibra (fruita, verdura, cereals integrals, llegums, fruites seques i llavors).. Hauríem d'anar de ventre un cop cada 12-14 hores per anar bé. Quant més temps la femta es mantingui a dins el colon, major nombre de toxines es reabsorviran al torrent sanguini.

En general, doncs, les aventatges d'una dieta rica en fibre serien:

• Augmentar la freqüència  i la quantitat de les deposicions.
• Reduir el temps de trànsit intestinal (període de temps desde que l'aliment és ingerit fins que és excretat per la femta).
• Disminuir l'absorció de les toxines a partir de la femta.
• Sembla que és un factor de prevenció de diverses malaties que afecten el colon com pot ser el restrenyiment, el càncer, la diverticulitis, les hemorroides o la síndrome de colon irritable.

IMPORTÀNCIA DEL SISTEMA NERVIÓS EN EL SISTEMA DIGESTIU

Per a que totes les funcion esmentades fins ara es puguin desenvolupar de forma normal és molt important estimular la part del sistema nerviós que s'encarrega d'això.

El Sistema Nerviòs es divideix en dos parts; en una part més física, que és el Sistema Nerviòs Cetnral i en aquest es troba l'encèfal i la medula.

I una part del sistema nerviòs que és la que serveix per relacionar-nos amb l'exterior que anomenem Sistema Nerviòs Periféric que conforme el Sistema Nerviòs Somàtic que conté les fibres nervioses sensitives dels òrgans i teixits al cervell i la medula espinal i les fibres nervioses motores que duen les senyals del cervell o la medula espinal als òrgans i teixits.. I dins del Sistema Nerviòs Perifèric també tenim el Sistema Nerviòs Autònom, encarregat de les funcions de la musculatura que no és voluntària como la dels músculs dels bronquis o els de la musculatura del sistema digestiu. I aquest el formen el Sistema Nerviòs Simpàtic i el Sistema Nerviòs Parasimpàtic.I al no ser voluntaris, s'estimulen "sols".

FUNCIONS DEL SISTEMA NERVIÒS SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC

El Sistema Nerviòs Simpàtic i Parasimpàtic són com el Yin i el Yang, necessaris i complementaris. En linees generals, el Sistema Nerviòs Simpàtic és un activador de les funcions corporals de l'organisme. Ens prepara per a les situacions d'emergència i l'estimula l'exercici, la por, la vergonya i la ira.. El conjunt de les seves respostes s'anomenen "respostes de fugida o lluita". i el Parasimpàtic el contrari, és el que s'encarrega de relaxar-nos. És el que activem quant descansem, meditem o el que s'activa després de fer exercici.

Funcions del Sistema Nerviòs Simpàtic

• Dilatació de les pupiles.
• Augmenta la freqüència cardíaca, la força de contracció i la pressió arterial.
• Constricció dels vasos sanguínis d'òrgans no essencials  com la pell i les vísceras.
• Dilatació dels vasos sanguínis deos òrgans que participan en l'exercici o en la lluita contra un perill: múscul esquelétic, múscul cardiac, fetge, teixit adipós. Per tant també augment de la temperatura.
• Respiració accelerada i profunda i dilatació bronquiolar per a permitir un fluxe d' entrada i sortida d' aire en els pulmons més ràpid.
• Elevació del nivell de glucosa en sang a mesura que el fetge transforma el glucògen en glucosa.
•  Estimulació de la medula de les glàndules suprarrenals per a que alliberi adrenalina i noradrenalina.
• Inhibició dels processos que no són essencials per a afrontar la situació d'estrés, per eixemple moviments musculars del tracte gastrointestinal i les secrecions digestives s'enlenteixen o s'interrompen.

Funcions del Sistema Nerviòs Parasimpàtic

• Conservar i recuperar l'energía en els moments de descans i recuperació.
• Salivació
• Llagrimeig
• Controla la micció i la defecació
• Disminueix la freqüència cardíaca.
• Tanca les vies respiratòries no necessàries durant el descans.
• Està relacionat amb la digestió i l'absorció de l'aliment i l'eliminació de productes de desfeta.A més relaxació, millor absorció dels aliments.

Per tant, com a conclusió, hem de dir que per poder tenir una bona digestió, absorció i eliminació dels nutrients, és de capital importància mantenir el sistema nerviòs en estat de màxima relaxació, sobretot quant estiguem ingerint aliments i després d'haver-los ingerit.