La DMAE (Degeneració Macular Associada a l'Edat) és una patología ocular comuna que actualment s'està tractant amb injeccions molt cares i doloroses.
Segons un article publicat avuí al Diario Médico, en el congrés celebrat a Munich, Alemanya, La luteína y sus beneficios para la salud ocular, i segons afirma Paul Berstein, del Centre Ocular Moran de l'Universitat de Utah (EEUU), "el risc de DMAE pot reduir-se fins a un 57% prenent 6 mg de luteina al día i un 20% en el cas de les cataractes".
La luteina és un pigment que es troba a la màcula ocular i que va disminuint amb l'edat.
Un dels aliments amb més luteina són les espinaques. Un estudi fet al Regne Unit per televisió a la BBC, va demostrar l'augment del pigment després de la ingesta diària d'espinaques durant varis mesos.
Per un altre cantó, es recomanen l'ús de carotenoids (pastanagues, per exemple), i grases poliinsaturades (com els àcids omega 3 del peix blau). En aquest sentit, s'està duent a terme un estudi, l'AREDS2 (http://www.areds2.org/), per estudiar l'influencia de determinats suplements nutricionals en la vista.
"De tota manera, es recomana també abandonar l'hàbit tabàquic, moderar el consum d'alcohol i vigilar la nutrició per que sigui més eficaç", segons aclareix Mina Chung, del Institut Ocular Flaum, a l'uUniversitat de Rochester, EEUU.
lunes, 28 de marzo de 2011
viernes, 25 de marzo de 2011
QUÈ HEM DE MENJAR?
L'ésser humà és un ésser omnívor, o sigui, pot menjar de tot (carn, peix, ous fruites, verdures, llegums i fruits secs). Per tant podem i hem de menjar de tot i de forma variada.
Però per poder respondre a aquesta pregunta amb més exactitud, el millor és veure de què ens ha dotat la natura per menjar, per tant, hem de veure la nostra dentadura.
L'ésser humà posseeix 32 peces dentàries, de les quals 4 serveixen per mossegar i esgarrar (els canins), a la part del davant 8 per tallar i trossejar (els incisius), i els 20 restants els fem servir per a mole aliments com els grans, fruits secs, llavors i arrels dures.
Per tant: 1/8 part de la dieta serà per carn, peix i ous.
2/8 parts per fruites i verdures
3/8 parts per cereals, grans i llegums
Dit això, hem de veure també al grup de persones. És a dir, segons el grup d'edat a que hem d'alimentar, les necessitats varien i s'han d'adaptar a les seves circumstàncies.
A més, també haurem d'adaptar aquesta alimentació segons la naturalesa de cadascuna de les persones (segons sigui fredolica, calorosa, que estigui dèbil, que sigui molt forta, que es posi malalt o malalta sovint...) per poder personalitzar aquesta.
Un altre aspecte molt important per saber que hem de menjar, és saber quins són els aliments del nostre entorn i en quina estació creixen, ja que així podem aprofitar al màxim totes les seves característiques nutricionals, a l'hora que, la natura, ens proveeix sempre en cada moment d'allò que ens convé més.
En línies generals, direm que:
Primavera
En la primavera, moment en que la natura creix i està més exuberant, en l'organisme humà és el moment de fer una depuració hepàtica i de la vesícula biliar. Els aliments més adequats serien aquells de fulles verdes amb abundants quantitats de cloro-fila.
Les fruites i verdures més adequades són: api, carxofes (1), espinaques, coliflor, cols de Brussel·les, endívies, enciam, escarola, espàrrecs, patata nova, mongeta verda, primeres pastanagues, faves i cogombres. Les fruites més adequades seran taronges, mandarines, fresos i primeres cireres.
Estiu
A l'estiu, en que comenta el calor i necessitem refrescar el nostre organisme a més de que també seria molt adequat depurar-lo, especialment el sistema circulatori. A més, és molt important també purificar i refrescar la sang.
És important tenir en compte també la necessitat de menjar lleuger, ja que és una època que aprofitem per bellugar-nos molt, i per tant no són convenients menjars que ens congestionin (menjars pesats amb molta proteïna animal).
Són per tant convenients aliments molt refrescants però no freds amb molts enciams i fruites. Aquestes són: carxofes, coliflor (2), espàrrecs, faves, mongeta verda, cogombre, escaroles, enciam, pèsols, pebrot, tomàquet, albergínies, espinacs i api. I de fruita tenim fressons, cireres, préssecs, albercocs, atmetlles, peres de Sant Joan, figues, melons, sandies, pomes, peres, avellanes, raïm i prunes.
Tardor
A la tardor comenta a venir el fred de nou i és l'època de refredats i és el moment de purificar els pulmons i tonificar el sistema immune.
Hem d'evitar els aliments secs i la nostre hidratació hauria de venir fonamentalment de caldos vegetals calents.
Les verdures que tenim en aquest moment són: mongeta verda, albergínia, pebrot, tomàquet, cogombre, api, espinaques, cols de Brussel.les, i especialment la carbassa i els bolets. Les fruites és caracteritzen per pomes, peres, préssecs, figues, avellanes, raïm, prunes, meló, taronges, mandarines i especialment castanyes i moniatos.
Hivern
Finalment, tenim l'hivern, moment en que comencen els freds rigorosos i és un moment de recolliment, enfortir i guardar.
S'han de menjar aliments que ens calen-te'n i són molt recomanables els caldos calents amb una mica de gingebre.
Les verdures típiques d'aquest període són: cols de Brussel·les, coliflor, pebrots, mongeta verda, api, escarola, carbassa, bolets, carxofes, espinaques, endívia i enciam. I les fruites típiques d'aquesta època són taronges, mandarines, plàtans, raïm, pera, poma i pinya.
Aquest és un recull, generalitzant, de com ha de ser la nostre dieta en els diferents períodes de l'any, però recordem que, depenent de les característiques personals de cadascú, aquestes recomanacions generals s'hauran d'ajustar.
Per acabar, i a fi i efecte d'aprofitar al màxim aquestes propietats, utilitzeu sempre aliments d'origen ecològic
Però per poder respondre a aquesta pregunta amb més exactitud, el millor és veure de què ens ha dotat la natura per menjar, per tant, hem de veure la nostra dentadura.
L'ésser humà posseeix 32 peces dentàries, de les quals 4 serveixen per mossegar i esgarrar (els canins), a la part del davant 8 per tallar i trossejar (els incisius), i els 20 restants els fem servir per a mole aliments com els grans, fruits secs, llavors i arrels dures.
Per tant: 1/8 part de la dieta serà per carn, peix i ous.
2/8 parts per fruites i verdures
3/8 parts per cereals, grans i llegums
Dit això, hem de veure també al grup de persones. És a dir, segons el grup d'edat a que hem d'alimentar, les necessitats varien i s'han d'adaptar a les seves circumstàncies.
A més, també haurem d'adaptar aquesta alimentació segons la naturalesa de cadascuna de les persones (segons sigui fredolica, calorosa, que estigui dèbil, que sigui molt forta, que es posi malalt o malalta sovint...) per poder personalitzar aquesta.
Un altre aspecte molt important per saber que hem de menjar, és saber quins són els aliments del nostre entorn i en quina estació creixen, ja que així podem aprofitar al màxim totes les seves característiques nutricionals, a l'hora que, la natura, ens proveeix sempre en cada moment d'allò que ens convé més.
En línies generals, direm que:
Primavera
En la primavera, moment en que la natura creix i està més exuberant, en l'organisme humà és el moment de fer una depuració hepàtica i de la vesícula biliar. Els aliments més adequats serien aquells de fulles verdes amb abundants quantitats de cloro-fila.
Les fruites i verdures més adequades són: api, carxofes (1), espinaques, coliflor, cols de Brussel·les, endívies, enciam, escarola, espàrrecs, patata nova, mongeta verda, primeres pastanagues, faves i cogombres. Les fruites més adequades seran taronges, mandarines, fresos i primeres cireres.
Estiu
A l'estiu, en que comenta el calor i necessitem refrescar el nostre organisme a més de que també seria molt adequat depurar-lo, especialment el sistema circulatori. A més, és molt important també purificar i refrescar la sang.
És important tenir en compte també la necessitat de menjar lleuger, ja que és una època que aprofitem per bellugar-nos molt, i per tant no són convenients menjars que ens congestionin (menjars pesats amb molta proteïna animal).
Són per tant convenients aliments molt refrescants però no freds amb molts enciams i fruites. Aquestes són: carxofes, coliflor (2), espàrrecs, faves, mongeta verda, cogombre, escaroles, enciam, pèsols, pebrot, tomàquet, albergínies, espinacs i api. I de fruita tenim fressons, cireres, préssecs, albercocs, atmetlles, peres de Sant Joan, figues, melons, sandies, pomes, peres, avellanes, raïm i prunes.
Tardor
A la tardor comenta a venir el fred de nou i és l'època de refredats i és el moment de purificar els pulmons i tonificar el sistema immune.
Hem d'evitar els aliments secs i la nostre hidratació hauria de venir fonamentalment de caldos vegetals calents.
Les verdures que tenim en aquest moment són: mongeta verda, albergínia, pebrot, tomàquet, cogombre, api, espinaques, cols de Brussel.les, i especialment la carbassa i els bolets. Les fruites és caracteritzen per pomes, peres, préssecs, figues, avellanes, raïm, prunes, meló, taronges, mandarines i especialment castanyes i moniatos.
Hivern
Finalment, tenim l'hivern, moment en que comencen els freds rigorosos i és un moment de recolliment, enfortir i guardar.
S'han de menjar aliments que ens calen-te'n i són molt recomanables els caldos calents amb una mica de gingebre.
Les verdures típiques d'aquest període són: cols de Brussel·les, coliflor, pebrots, mongeta verda, api, escarola, carbassa, bolets, carxofes, espinaques, endívia i enciam. I les fruites típiques d'aquesta època són taronges, mandarines, plàtans, raïm, pera, poma i pinya.
Aquest és un recull, generalitzant, de com ha de ser la nostre dieta en els diferents períodes de l'any, però recordem que, depenent de les característiques personals de cadascú, aquestes recomanacions generals s'hauran d'ajustar.
Per acabar, i a fi i efecte d'aprofitar al màxim aquestes propietats, utilitzeu sempre aliments d'origen ecològic
(1) BUNDY R, WALKER AF, MIDDLETON RW, WALLIS C, SIMPSON HCArtichoke leaf extract (Cynara scolymus) reduces plasma cholesterol in otherwise healthy hypercholesterolemic adults: a randomized, double blind placebo controlled trial. Phytomedicine. 2008 Sep;15(9):668-75.
MICCADEI S, DI VENERE D, CARDINALI A, ROMANO F, DURAZZO A, FODDAI MS, FRAIOLI R, MOBARHAN S, MAIANI G. Antioxidative and apoptotic properties of polyphenolic extracts from edible part of artichoke (Cynara scolymus L.) on cultured rat hepatocytes and on human hepatoma cells. Nutr Cancer. 2008 Mar-Apr;60(2):276-83
activity and invasiveness of human MDA-MB-231 breast cancer cells. Toxicol Appl Pharmacol. 2005 Dec 1;209(2):105-13. Epub 2005 Jun 13
miércoles, 9 de marzo de 2011
ALIMENTAR-SE O NODRIR-SE?
Tots els éssers vius necessiten menjar per sobreviure.
Totes les criatures ho fan de forma intuïtiva. Fins i tot, l'ésser humà també ho va fer durant molt de temps, però actualment, ho fa més condicionat per modes o necessitats, i no tant amb un criteri determinat.
Es dona a més un fet únic en el que mentre una part de la població pateix de patologies relacionades amb sobrealimentació, un altre part del planeta pateix patologies per manca d'aliments.
Per començar, hauríem de saber de què estem parlant quant parlem d'alimentació o nutrició. Són dos termes que sovint s'usant equivocadament com a sinònims, i és molt important entendre que no tenen pràcticament res en comú.
L'acció d'alimentar-se és la que be donada per el fet de menjar qualsevol cosa per no passar gana. Sigui el que sigui, tant se val. Si algú nomes menja pa, o nomes carn, o nomes peix o verdures, s'està alimentant. En moments de necessitat, i per no morir de inanició, s'ha arribat a menjar de tot. En algun cas la necessitat ha fet que es practiqués el canibalisme (recordem el cas de l'equip de futbol argentí que varen quedar colgats enmig dels Andes per un accident aeri), encara que en algunes cultures primitives aquesta sigui encara una pràctica habitual.
Les presses fan també que molta gent nomÈs amoïni d'alimentar-se per no passar gana de qualsevol manera. Pensem en totes les persones que van sovint a cadenes de menjar ràpid. S'estan alimentant, certament, però a quin preu?. Es va donar el cas d'un documental ("supersizeme") (http://www.youtube.com/watch?v=qUjVEjAzoOM) en que una persona es va oferir voluntària per a fer un experiment i veure les conseqüències de menjar nomes en cadenes de menjar ràpid, i aquestes van ser molt greus, fins el punt de posar en perill la vida de la persona que es va oferir a fer aquesta experiència.
Així doncs queda clar que el fet d'alimentar-se és nomes un acte voluntari que no requereix cap mena de plantejament previ i que l'únic objectiu que busca és satisfer una necessitat per no morir per inanició o per suplir altres mancances sovint afectives i que es poden manifestar també en malalties com obesitat, anorèxia o bulímia.
Peró ben diferent és quant el que volem es donar-li al nostre organisme aquells nutrients que necessiti per el seu correcta desenvolupament físic i mental. Aleshores estem parlant de nutrició. Que tal i com ho defineix el diccionari: proporcionar a un organisme vivent les substàncies que necessiti per el seu creixement i per a reparar les seves pèrdues.
Entenem com a nutrició també, no nomes donar-li al nostre organisme aquells nutrients que necessita (hidrats de carboni, proteïnes greixos, vitamines i minerals), si no també que aquests provinguin de fonts alimentàries de qualitat sense pesticides (insecticides, fungicides i herbicides) ni additius (conservants, colorants, saboritzants, es-pesants, antioxidants, texturitzants, potenciadors del sabor i edulcorants).
Pensem per un moment: imaginem una persona que sí, que està conscienciada a nodrir-se bé i escull els aliments segons les seves característiques i necessitats però no pensa en termes de qualitat alimentària. Les conseqüències d'aquesta decisió a mig i llarg termini es transformaran en: al.lèrgies, artritis, asmes, càncer,...("Mortalidad por municipios de càncer en España", Gonzalo López-Abente) i el que és pitjor, aquests canvis li provocaran canvis a nivell de seu codi genètic que passaran als seus fills i als fills dels seus fills ("Nuestra contaminación interna. Concentraciones de compuestos toxicos persistentes en la población española", Dr. Miquel Porta, doctor en Medicina i catedràtic de Salut Pública del Institut Municipal d'Investigació Mèdica i de la Universitat Autònoma de Barcelona).
La bona notícia és que si som conscients d'aquestes coses i fem canvis a temps, menjant aliments rics en nutrients i fent ús de plantes remeieres amb capacitat per expulsar allò que no ens convé i ajudar a la capacitat de regeneració del cos humà podem intentar evitar que els mals siguin majors.
Totes les criatures ho fan de forma intuïtiva. Fins i tot, l'ésser humà també ho va fer durant molt de temps, però actualment, ho fa més condicionat per modes o necessitats, i no tant amb un criteri determinat.
Es dona a més un fet únic en el que mentre una part de la població pateix de patologies relacionades amb sobrealimentació, un altre part del planeta pateix patologies per manca d'aliments.
Per començar, hauríem de saber de què estem parlant quant parlem d'alimentació o nutrició. Són dos termes que sovint s'usant equivocadament com a sinònims, i és molt important entendre que no tenen pràcticament res en comú.
L'acció d'alimentar-se és la que be donada per el fet de menjar qualsevol cosa per no passar gana. Sigui el que sigui, tant se val. Si algú nomes menja pa, o nomes carn, o nomes peix o verdures, s'està alimentant. En moments de necessitat, i per no morir de inanició, s'ha arribat a menjar de tot. En algun cas la necessitat ha fet que es practiqués el canibalisme (recordem el cas de l'equip de futbol argentí que varen quedar colgats enmig dels Andes per un accident aeri), encara que en algunes cultures primitives aquesta sigui encara una pràctica habitual.
Les presses fan també que molta gent nomÈs amoïni d'alimentar-se per no passar gana de qualsevol manera. Pensem en totes les persones que van sovint a cadenes de menjar ràpid. S'estan alimentant, certament, però a quin preu?. Es va donar el cas d'un documental ("supersizeme") (http://www.youtube.com/watch?v=qUjVEjAzoOM) en que una persona es va oferir voluntària per a fer un experiment i veure les conseqüències de menjar nomes en cadenes de menjar ràpid, i aquestes van ser molt greus, fins el punt de posar en perill la vida de la persona que es va oferir a fer aquesta experiència.
Així doncs queda clar que el fet d'alimentar-se és nomes un acte voluntari que no requereix cap mena de plantejament previ i que l'únic objectiu que busca és satisfer una necessitat per no morir per inanició o per suplir altres mancances sovint afectives i que es poden manifestar també en malalties com obesitat, anorèxia o bulímia.
Peró ben diferent és quant el que volem es donar-li al nostre organisme aquells nutrients que necessiti per el seu correcta desenvolupament físic i mental. Aleshores estem parlant de nutrició. Que tal i com ho defineix el diccionari: proporcionar a un organisme vivent les substàncies que necessiti per el seu creixement i per a reparar les seves pèrdues.
Entenem com a nutrició també, no nomes donar-li al nostre organisme aquells nutrients que necessita (hidrats de carboni, proteïnes greixos, vitamines i minerals), si no també que aquests provinguin de fonts alimentàries de qualitat sense pesticides (insecticides, fungicides i herbicides) ni additius (conservants, colorants, saboritzants, es-pesants, antioxidants, texturitzants, potenciadors del sabor i edulcorants).
Pensem per un moment: imaginem una persona que sí, que està conscienciada a nodrir-se bé i escull els aliments segons les seves característiques i necessitats però no pensa en termes de qualitat alimentària. Les conseqüències d'aquesta decisió a mig i llarg termini es transformaran en: al.lèrgies, artritis, asmes, càncer,...("Mortalidad por municipios de càncer en España", Gonzalo López-Abente) i el que és pitjor, aquests canvis li provocaran canvis a nivell de seu codi genètic que passaran als seus fills i als fills dels seus fills ("Nuestra contaminación interna. Concentraciones de compuestos toxicos persistentes en la población española", Dr. Miquel Porta, doctor en Medicina i catedràtic de Salut Pública del Institut Municipal d'Investigació Mèdica i de la Universitat Autònoma de Barcelona).
La bona notícia és que si som conscients d'aquestes coses i fem canvis a temps, menjant aliments rics en nutrients i fent ús de plantes remeieres amb capacitat per expulsar allò que no ens convé i ajudar a la capacitat de regeneració del cos humà podem intentar evitar que els mals siguin majors.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)