TEMPS DE FRED: TEMPS DE REFREDATS

Estem en ple hivern. I Deu n'hi do quin hivern estem tenint!!!!

Tothom està refredat, amb grip o amb malestars diversos.

Recordem que l'hivern, és, segons la cosmología xinesa, l'ápoca de l'any relacionada amb el moviment aigua, yin, quietut.

Això, en la natura, es fa evident: és el moment en que els animals estan en procés de hivernaciò.

Per tant, hauría de ser un periode en que no ens belluguèssim massa (encara que avuí en dia, i amb la que està caient, com per no sortir de casa!!!!!).

L'òrgan relacionat amb aquesta época són els ronyons. Hem de recordar que els ronyons, dins la visió oriental, també inclouent les suprarrenals. Aquestes, entre altres funcions, s'encarreguen de la formació d'adrenalina i noradrenalida, que són les encarregades de donar-nos vitalitat.a més de ser un factor termogénic, a més de l'activitat física en sí.

A més, un altre característica de l'òrgan relacionat amb l'hivern ,el ronyó, és el color al que va adjunt;  i aquest és el negre.

Per tant, per començar, aliments de color negre i que ens ajuden a lluitar contra el fred en tenim dos:

1. Blat sarrahí: malgrat que s'anomena blat, no és de la mateixa família de la resta de blats. És una planta de la familia de les Polygonàcies i no una gramínea, com la resta de ceresals. La seva composició nutricional és de: cada 100 gr., 340 kcal., 71,3 gr. H.C., 10-13 gr. de proteines, 1,7 gr. de lípids, 3,7 gr. de fibres, i molt ric amb  minerals: potasi (K) 320 mg, magnesi (mg) 83 mg, calci (Ca) 20 mg, fòsfor (P) 235 mg, fluor (F) 0'15 mg, i ferro (Fe) 3,1 mg.

2. Sèsam negre:conté un 60 % d'olis mono i poiliinsaturats (olis "bons"), ajudant en la protecció en contra del fred.  De fet, monjos budistes en prenen en forma de brou enlloc de fer brou de carn per la gran quantitat de proteines que conté també (un 18 %).

L'altre òrgan implicat en els refredats i grip són els pulmons. Desde un punt de vista de la Medidina Xinesa, aquest òrgan es representa per el metall i el seu color és el blanc, i el seu sabor, el picant. I la seva funció primordial, a l'hora que oxigenar-nos, és la de defendre'ns de les agressions externes.Per tant, aquelles verdures de color blanc o blanquinós que a més, tinguin un punt picant serien les més adequades també per a la prevenció i el tractament d'aquestes afeccions.

Doncs curiosament,  totes aquelles verdures típiques d'aquesta època com la col, el brocolli, el nab o la ceba, l'all i el  porro són verdures extraordinàriament interessants: son de color blanc o blanquinós i són picants (a més de ser riques en vitamina C, vitamina de sobres coneguda per la seva capacitat d'augmentar el sistema inmunitari i depurar el fetge). Aquests han demostrat la seva capacitat com a mucolítics (eliminanen les mucositats) i antibiòtics, demostrat en multitud d'estudis. Aquesta capacitat bé donada per la riquesa en elements sofrats (en especial l'all) (1).

Especialment important resulta recordar que aquestes verdures han de ser menjades crues o poc fetes. I si s'han de bullir, recordem de beure'ns el líquid resultant, ja que allà queden les vitamines hidrosolubles que contenen, en especial la C, i els minerals. Per això, sería important intentar menjar verdures ecològiques.

Finalment, recomanaria el roser salvatge (o "escaramujo" en castellà), que podem menjar amb l'esmorçar amb flocs de civada, ja que aquests tenen unes quantitats de vitamina C enormes (com veiem en l'article dedicat a les vitamines).

(1) Estudi sobre l'activitat de l'all , activitat antibiòtica de la col.